Segons informen alguns diaris esportius alemanys i holandesos, la selecció regional de futbol de Catalunya, té un nou entrenador, Johann Cruijff. Està bé, un fantasma per entrenar una selecció fantasma. Preguntaven avui a Rac1 dins aquesta fórmula tan perversa del "si o no" sobre la seva elecció. A mi m'ès igual o com diria el meu pare "tarsan m'en dona", per fer una pachanga un cop a l'any val qualsevol fins i tot en Charly, que per cert hi entén molt més de futbol, que en Johann, del qui no em crec que escrigui el seu article dels dilluns a la contra de "el periódico", com a molt deu donar alguna indicació i algun periodista sabadellenc li deu escriure. No entenc com pot ser encara tan tingut en compte i admirat per molts cules, començant per l'actual president Jan Laporta. Això si que és un misteri i no el de la Santíssima Trinitat. Com a jugador va brillar la primera temporada que no la va jugar sencera (va debutar davant el Granada 4-0 al Nou camp) i a partir d’aquí sobretot en camp contrari es dedicava a desaparèixer en combat, ell i en Charly, o a auto-expulsar-se i de fet no va guanyar res més. En deixar el Barça atès el seu amic i soci Basilevitch el va embrancar i enredar en el fosc negoci dels porcs, que va ser la seva ruina, es va arrossegar per una sèrie d'equips com el Llevant fins acabar a la lliga americana. Com el va enredar Basilevitch diu molt de lo curt que és, o era en aquells temps, ell i la seva dona Chantal. En Basilevitch s'ho va muntar olorant el caler per dur els seus fills a la mateixa escola que els d'en Cruijff i en una festa d'aquestes d'aniversari típiques de quan la menudalla va a l'escola es va presentar i a banda del regal al nen, a Chantal li va regalar un abric de visón, i clar el duet holandes més curt que les mànigues d'una ermilla es varen deixar impresionar pel suposat magnat dels balcans que els va portar a l'hort o millor dit a la cort amb el negoci dels porcs.
D'en Cruijff és deia, o deien els periodistes holandesos que parla l'holandés de la mateixa manera que parla el castellà (o sia molt malament), vol dir doncs en aquest sentit que no cal que parli català, prou ens ha costat interpretar-lo en escoltarlo en castellà com per tenir de començar de nou ara amb el català.
S'ha de dir també, i ara toca al Drem team, que el 3-4-3, no és cap idea ni invent d'en Johann si més no d'en Rinus Michels que de fet ho havia agafat d'un altre entrenador holandes. Havía patit molt amb el Dream Team i gaudit no massa, un equip de tenia a les seves files jugadors de segona a com Baquero i més d'un altre, o un porter estàtic, però com els records o la fam de bons records tergiversa la historia, encara a dia d’avui es parla del Dream Team, que va acabar malament, com tots els equips a la fi del seu cicle, però la derrota a Atenes 4-0 davant el Milan encara cou, i aquí si que el poca-solta d’en Cruyff en va ser totalment responsable per irresponsable... Ja vaig escriure en aquest mateix bloc a mitjans d'octubre de l'any passat que l'equip del Barça actual era molt millor que el sobrevalorat Dream Team, i cada vegada sembla mes pales, però com del Barça actual ja se’n parla prou vull parlar del Dream Team. Es cert que varen guanyar quatre lligues i una Champions, però com? Quan a la Champions es varen guanyar el pas a la final davant el Kaiserlauten amb un gol de Bakero de cap in extremis a l’últim minut quan perdien 3-0, i de les quatre lligues, tres les varen guanyar de rebot a ultima hora gracies a dos regals del Madrid i un del Deportivo. 
D'acord que el Dream team jugava sense entrenadors, anomenar a Cruyff i Rexach entrenadors és ofendre a tot un col·lectiu de professionals seriosos i responsables, en canvi si els anomenéssim vividors o gestors de vestidor, primes incloses seria més ajustat a dret i no crec es queixes ningú. No entenc com Johann Cruyff que ha estat una autentica rèmora pel Barça pot ser tan venerat. Com a jugador ja he explicat el qué, i com a entrenador, entenc no en feia, podia fer de psicòleg o de negociador de primes, però l'equip funcionava (afortunadament) sense ell, i així ho veig i així és com hom ho percep, i no és que hi entengui massa de futbol, però hi ha coses que son empíricament certes i aquesta per a mi n’és una d'elles, o sinó: Perquè mai més ha volgut entrenar? perquè sabia que fracasaria. Paraula de Romerito.