La consellera de Cultura, Turisme i Esport, i portaveu del govern valencià, Lola Johnson, va elogiar públicament 'Tirant lo Blanc', però el va atribuir a Ausiàs March, essent així que és arxisabut que és una obra de Joanot Martorell. L'error, per a més inri, el va fer en la cerimònia de lliurament dels Premis de la Generalitat als llibres més ben editats els anys 2010-2011, que es va fer diumenge al Monestir de Sant Miquel dels Reis, seu de la Biblioteca Valenciana. No portava el discurs escrit i va improvisar davant un auditori ple d'editors i llibreters.
Literalment, la consellera, va dir: 'La data d'entrega d'estos guardons coincidix amb el Dia del Llibre Valencià, instituït per la Generalitat el 20 de novembre, data en què es va publicar la primera edició del Tirant lo Blanc, l'any 1490, obra que ens ha regalat aquest meravellós escriptor que va ser Ausiàs March'.
Ser Ministre de Cultura a Espanya, té aquestes coses, l'anècdota més sensacional la va protagonitzar el Conselleiro de  cultura del Pp l'any 2004 em plena promoció del Xacobeo i els festivals d'estiu, el Conselleiro Pérez Varela va ser dels primers en anar a comprar les entrades a la guixeta per donar exemple. A preguntes dels periodistes sobre que li semblava que el festival s'obrís amb Carmina Burana, davant la seva estupefacció va contestar:

"Carmina Burana e una gran cantante Galega"
i aqui en teniu la gravació que prova de la incultura del Conselleiro de Cultura de la Xunta de Galicia del Pp.


El meu pare me n'explicava una altra que ell atribuia a Santiago Russinyol, però que l'he escoltat en varies versions atribuides a altri.
En temps de la República i en plena campanya política, un aspirant a diputat va anar a fer campanya a un poble de Lleida de la zona de secà. En un miting arenga encés, cap al final després de prometre-ho gairebé tot, inflamat els va dir: I també us farem un pont!
Aleshores un dels de primera fila li va dir: Escolti! que aqui al poble no tenim riu,
Doncs també us farem un riu! va contestar, i es va quedar tan ample.
De fet per la pocasoltada ben bé podria ser d'en Russinyol, de qui per cert no és veritat l'anécdota dels duros a quatre peles.