El 28 i 29 d'enguany s'ha celebrat a Granollers la 5ª Catosfera. És una Catosfera que se'm fa llunyana i estranya, i amb la que no m'hi sento gens identificat. La Primera catosfera (fa cinc anys) amb els alma mater Marc Vidal i Toni Ibáñez era les beceroles de tot aquest moviment, pero va ser una manera de conèixer-nos, de visualitzar-nos els blocaires, ja pràcticament desapareguts d'aquestes jornades. Desapareguts perquè no deixàvem de ser una colla de romàntics aprenents de bruixot als qui ni sen's habia ocorregut que amb aixó d'internet i els blocs es podien guanyar diners, potser perque simplement habíem albirat la possibilitat de comunicar-nos, d'expressar tot allò que voliem dir i que en el blog habiem trobat l'eina idònia per explaiar-nos. 
Els artífexs d'aquella primera trobada a Granollers, com deia, varen ser en Marc Vidal i en Toni Ibáñez, desapareguts tots dos d'aquesta cinquena edició, en Marc n'ha tret profit i està instal·lat als Estates, ell i el seu egocentrisme, i quan a Toni...., en Toni es va separar i es va enamorar i està en aquest estat de meravellosa imbecilitat que dona l'enamorament, no importa la edat, i escriu, escriu prosa poètica lluny de ciutat, com l'an-na que possiblement pocs llegeixen però que hom agraeix i no es perd mai. 
En resum, ni m'hi he acostat a aquesta cinquena edició de la Catosfera de Granollers, se'm fa molt llunyana i no la sento gens meva. 

 Ho recordes Toni: teua és la paraula Catosfera.