No m'agrada mirar velles fotografies, records oblidabls del passat, als que s'aferren obsessionats sobretot la mainada i fins i tot els de més edat que no han sabut com envellir, ni han estat capaços des perdre la seva innocencia.
Avui, com cada Nadal, Txell i l'Anna s'han abraonat a velles fotografies que compulsivament han observat. Fotos gairebè sabudes de memòria d'anys anteriors. Vaig escriure fa temps un poema que tracta d'aquest assumpte, i és que passen els anys, anys i panys, i la gent entossudida segueix sense entendre res de res, obsessionada en veure només les seves misèries associades impunement al passat, oblidant el feixuc pressent que, dia a dia a tots ens angoixa.
velles fotografíes

No m'agrada mirar albums
de fotografies antigues,
o les que en blanc i negre o color 
guardem en velles capses de sabates.
Impunement, els retrats em recorden
el cruel pas del temps
i com canvien modes i persones.
Fotografies de viatges o paisatges 
de gent a vegades desconeguda
que no aconseguim recordar, o
alguna cosina llunyana que hem oblidat.
Alli apareixen estàtiques, somrients 
persones estimades que ens han deixa't 
de les que en solem fer inventari. 
No m'agrada mirar velles fotografies
que aporten pocs records agradables
i massa imatges irrecuperables 
de gent estimada que ha traspassat.