Avui, 8 de març és el dia internacional de la dona (abans dita treballadora) Molt bé, la primera discriminació ja ve pel fet que no existeix el dia de l'home treballador, entenc que el masclisme dona per fet natural que l'home és qui treballa i lo de la dona treballadora és una anècdota, tot i que últimanent s'ha reciclat a dia de la dona, i ara és día Internacional (no en sé res del dia de l'home treballador). 
Aquestes celebracions que es fan a fi de bé (suposo) no deixen de ser un paripè o una performance per quedar bé i apaivagar males consciencies, perquè a 8 de març de l'any 2013 la dona treballadora continua guanyant en molts casos un 20% menys que els homes fent la mateixa feina, l'acomiaden sovint si es queda embarassada, ha de continuar la seva jornada a casa després de la laboral i a sobre ni tan sols pot decidir si ha d'avortar o no en cas de quedar embarassada. Mentre, en massa casos algun mal nascut la casca.
Reconec que acabo de descriure una sèrie de tòpics que es podrien considerar demagògics, si no fos perquè reflecteixen la crua i diària realitat, tot i que ja sé s'ha avançat i els homes fem allò tan eufemístic d'ajudar en les feines de la llar, com si els hi féssim un favor, i en el millor dels casos sempre obeint ordres, car de motu proprio no som massa donats a actuar per compte propi i compartir les tasques domèstiques.
Potser les noves generacions es comporten ja d'una altra manera (ho dubto) i els de la meva ja entenc que hem evolucionat i no som com els nostres avis que ni tan sols eren capaços de treure un plat de la taula.
Però en el fons, som on érem i no hem avançat massa malgrat el que acabo d'afirmar en més de dos mil anys quan sembla ser va començar una mica seriosament tot.
Dit aixó, és cert hi han hagut avenços per part del homínidis del génere masculí, però seguim encara instal·lats encara en el territori del greuge i la mancança. Queda molta feina a fer.