Ara que explicar o inventar acudits polítics en aquest país s'ha convertit en un esport de risc, va Don José María Aznar López i ens explica un acudit molt dolent, com és és sentir-li dir que tot ho feia per l'interès d'Espanya quan, més enllà de la Gürtel o la invasió de l'Iraq, l'últim acudit és que suposadament van privatitzar les grans empreses públiques i, a més de posar al capdavant a uns quants amics, Rato posava la bossa per facturar milions d'euros a través d'un entramat d'empreses familiars, uns diners que després no declarava a Hisenda.

Aznar que posava a la foto de les Açores, la foto de la qual no només no es penedeix sinó que se sent molt orgullosos d'ella, va aparèixer també disfressat de Rodrigo Díaz de Vivar, "el Cid", però va tenir a un altre Rodrigo, el del "miracle espanyol", el que multiplicava el pa dels espanyols en forma de milions que es ficava a la borsa. Per aquell esquilmador raspall també van passar, la Telefònica de Villalonga, la Tabacalera d'Alierta, el BBVA de Francisco González o l'Endesa de Pizarro. Per cert, l'elèctrica que va pagar la xifra més alta i va endollar també després al propi José María Aznar.

Aquests tripijocs mamporreros indignen el personal, i que romanguin impunes encara més. Però aquí, el dolent és explicar acudits. I si són sobre el franquisme, ja has pringat. Per això, si tant els molesta la indignació, només faltaria que deixéssim també de riure i fer acudits. Amb el que ens agrada riure'ns de les nostres misèries. I bé que ho saben els guardians de la rància espanyolitat. Com diria Mohamed Jordi, es riuen de nosaltres i a sobre se'ns pixen a la boca. Hem de seguir rient-nos, explicant acudits de Carreros, Blancs o Negres, ni que sigui perquè sinó, la por, l'auto censura seria un símptoma que ens estan guanyant la batalla mentre posem l'altra galta i ells continuen amb la seva impunitat de saquejadors.