Hi ha una vella història sobre un treballador sospitós de robar en el treball: cada tarda quan abandona la fàbrica, els vigilants inspeccionen acuradament el carretó que empeny, però mai troben res. Finalment es descobreix el pastís: el que el treballador està robant, són els carretons!
Si hi ha una tesi que englobi la sèrie de reflexions sobre la violència, és que en la realitat ens trobem amb una paradoxa similar pel que fa a la violència. Tenim molt present que les constants senyals de violència són actes de crim i terror, disturbis civils, conflictes internacionals. Però hauríem d'aprendre a distanciar, apartar-nos del esquer fascinant d'aquesta violència subjectiva, difrectamente visible, practicada directament per un agentew que podem reconèixer a l'instant. Necessitem percebre els contorns del rerefons que genera aquests arravataments .... Slavomir Zizek - sobre la violència (pdf)
.png "English"){kind=small}
32 Comentaris
Vivimos instaurados en ella. Sólo nos fijamos en lo evidente, porque es lo visible (un mamporrero pegando a una anciana, por ejemplo), pero no nos damos cuenta las otras clases de violencia) Los gritos de un padre a un crío de de pocos años. La abuela de pie en el metro esperando que un energúmeno le deje sentarse. Los empujones en una cola porque se intentan colar viendo que tu eres más débil. La mirada furibunda de una persona que al no pensar como tu, te perdona la vida llamándote gilipollas. La respuesta irrespetuosa de otro opinador que te escribe con mayúsculas y te interpela de la manera más cruel, o sea, diciendote que eres un idiota (palabro de moda en internette). Las amenazas sutiles. El ¡ ya lo pagareís caro ¡.
ResponEliminaY mil maneras más de violentar a otra persona que no son las físicas. Es una sociedad imbuida en violencia donde faltan caricias y sobran roces.
Esta semana ha muerto Domingo Sanchez Castelló. Un escritor recóndito (sep del 2015); un tipo de cuarenta y pico, con unas ganas de vivir increibles, y siempre con un cacho sonrisa que daba gozo. Habíamos mantenido una conversación en agosto de este año. No se encontraba bien, y yo, tonto del culo, no dejé lo que estaba haciendo (¡ como si fuera lo más importante del mundo¡), para ir a visitarle. Eso también es violencia, amigo. También es violencia.
Comprendes en parte porque me estoy distanciando de tantas cosas.
No hay nada más importante que las personas, y no estoy dispuesto a perderlas.
Que cada uno piense y obre según su criterio. Yo intento no violentar, y a veces yerro de manera estrepitosa.
Un abrazo
salut
Ostres amb la noticia del Domingo Sánchez m'has deixat de pedra, quina putada, i aixó tambè és violència, de la naturalesa contra l'home.
EliminaPER MI LA PITJOR,LA DEL ESTAT...IMPUNE SEMPRE,I LA DEL CAPITAL...IMPUNE SEMPRE.
ResponEliminaNo estic d´acord, OLIVA.
ResponEliminaEn la violencia no hi ha cap diferencia. Ara estem en la vorágine de l'estat. En el 1936 els de la CNT torturaven en les txeques, mentre que els falangistes afusellaven darrere de les tàpies de les cementiris. Però ens oblidem dels delators. Dels chivatos. Dels que apuntaven amb el dit. Dels que deien que aquell era de missa dominical i l'hi portaven al carrer Zaragoza; dels altres, que deien que era republicà i comunista, i l'hi trillaven en el cementiri.
Violències són totes, i no hi ha diferències. Solament hi ha actes, però els fets són sempre els mateixos, excecrables.
La violència és innata en l'ésser humà. Ens acompanya des que prenem consciència de nosaltres mateixos, i es va convertir en el nostre mitjà de supervivència. Després, quan era innecessària, vam ser incapaços de desprendre'ns d'ella. El insà plaer que ens produeix la submissió dels mes febles, és addictiu. I amb els anys, hem desplegat mètodes de violència que no produeixen danys físics ni sang, però que deixen marques indelebles per sempre. Som fills de la violència, i mai podrem desprendre'ns d'ella. Fins que ella mateixa
ResponEliminaens extermini.
Taral·larejàvem "Imágin" de Lennon, sense reflexionar sobre la lletra, mentre li fem la punyeta als nostres semblants.
Saluuut.
La paraula charnego ja no s,escoltava feia molt de temps, va ser un tipus de violencia que la meva generacio no va coneixer pero que ara surt a la superficie com un mantra que crida a tots aquells que van viure aquell tipus de violencia. Aquella violencia fa molt que no es viu jo al menys no la he practicat mai ni la he escoltat a casa meva, es com lo de polacos que no se ni que volen dir amb aixo. Es una pena perque la justicia que ara practiquen la practiquen sobre una gent que a ells no els hi ha fet res. I et diré mes, l,altre día Ho pensava que ha quedat realment d,aquesta fusio entre un catala I un espanyol,la sardana es fa amb castanyoles? La crema catalana s,ha fusionat amb la torrija? La resposta es no, culturalment no ha nascut res, que jo sapiga de la unió de dues cultures, les costums no s,han barrejat, i aixo per mi es molt significatiu tan dels uns com d els altres. Pero be, tothom te dret ha practicar la violencia amb els argumemts de fa vint tenta o quaranta anys enrere, com si ara no tinguessim arguments de base per llençar a les escombraries vells mantres. Violència és tot, i no es res, res que construeixi un país millor com prometen aquets resentits, que agafen L,únic cas de la noia que va exagerar per explicar que? Que ho fa servir perquè és catalanista? Això no és violència? No és violència posar al mateix sac als altres que no van exagerar? Més que violència és no tenir escrupuls ni respecte per ningú, aquí del que es tracte es de rebaixar al màxim a tots els catalanistes, doncs nois, m,hauran de matar perquè calli la meva part de veritat i la de tots els apallissats. Que no ho entenen que la violència és indefensable siguis del bàndol que siguis? Es un dret civil la no violència. La paraula charnego s,havia D,haber ajusticiat fa molt de temps com molts altres calificatius, ara tots aquets arguments són mantras res més que mantres. No avançem. No fem culturalment res D,aquelles fusions només barbarismes, que ja es algo, però no és suficient pel que veig. Sento ser cínica o parlar amb violència però em vingut a parlar de violència oi? Doncs violència és el treballador que a les dues de la matinada buida tot el contenidor del vidre, violència és tot el que ha dit el Miquel i tot el que no ha dit el Miquel. Tot és violència però dins de la violència el millor armament es la paraula perquè et pot ferir però no matar i amb això pots jugar a entendret si es que realment és vol parlar per arreglar les coses. No poden dir-me cap D,aquells vells charnegos que ara encara es sentien charnegos perquè no es veritat. Fa molt de temps que alguns em enterrat paraules que feien mal però és veu que ho hem de pagar tots i no es just. Jo volia un altre grup entre els dos nacionalistes que fos capaç de no caure en vells mantres, de mirar el futur fusionant cultures alhora que es respecten les arrels, perquè no penso tolerar la olor del menjar xinès o pakistani sense la crema catalana o les torrijas, però tampoc penso tolerar la truita espanyola sigui sempre espanyola i menys quan l estàs cuinant a casa, parlem de fusions culturals i oblidem als charnegos.. O potser ho volen tornar a sentir després de trenta anys! Vinga una mica de perspectiva per la Reial acadèmia de les llengües sra. Arrimades, sr. Rivera i senyoret Albiol que els meus nebots han de créixer.
ResponEliminaDir que a les escoles no s'ensenya el castellà, o que es fomenta l'odi, és més que res de miserable, però tambè violència
EliminaCrec que el Miquel té tota la raó.
ResponEliminaTambé hi ha la violència de la por i del silenci, del que calla de forma miserable i cínica igual que el que delata i assenyala amb el dit. La del burocrata que tortura i després torna a casa amb la familia sense cap sentiment de culpa. La del mascle o la del polític que afirma que "no m‘obliguis a fer el que no vull fer".
Y lz violència de la mentida, de la difamació...
EliminaNo és violència que en el parlamemt hi ha hagi un grup malvestit per la ocasió que s,autodetermina feminista? Anna Gabriel em dirà, no dóna, que no veus que al llarg de la història la classe era mesclista? Doncs que no ho entenc que tu vinguis a fer el mateix, i això és el que fan tots, el mateix que han patit ho porten a l,altre extrem per aconseguir el que molts masclistes no van aconseguír perquè la dona treballa la dona està a tot arreu avui en dia gràcies a dones que van introduir-se sense el feminisme per bandera perquè amb aquest argument els homes no ens haguessin acceptat mai, i es una llàstima perquè aquesta noia sense aquesta negligència humana i ben vestida hagués arribat molt lluny doncs te una gran capacitat però mal enfocada. No pot parlar de les cup amb femení, t,imagines que això ho fes un home en el parlament? No m explico com això està permès,aquest tipus de violència que ataca als homes però que fa molt de mal a les dones en general..
ResponEliminaNo és violencia Gemma, lo de la CUP és mal gust i està fet a posta. Amb els homes es pot dir de tot, que no servim per a res, que no som capaços de fer dues coses alhora, que no sabe, fer les feines de la casa, etc etc, és una violència de génere que està permesa i no s'en parla.
EliminaViolencia també es negar els arguments del altre. Violencia es engegar una campanya per declarar-ten "persona non grata" per militar en una formación política legal.
ResponEliminaHi ha fins i tot violencias tendras, que es fan amb un somriure i una flor a la mà.
Violencia es que l´altre et negui la teva identitat, nomès per pensar diferent.
Fins i tot, hi ha violencia i feixisme de vellut.
Hi ha una vella dita que diu : "L´Infern está molt plé de bonas intencions".
Si, bonas intencions que han fet mes mal que bè.
Saluuut.
Tot és violència, és innata en l'èsser humà.
Eliminaa mi em sonava alló de: de bones intencions n'estan les sepultures plenes.
EliminaLegal? Ja ens fotaran ja. Però que no em parlin ells de legalitats..
ResponEliminaEl prejuicio desemboca inexorablemente en la falta de respeto, y éste supone ya violencia. En mi modesta opinión, ese es el quid de la cuestión, el RESPETO. Olvidamos desafortunada frecuencia que, por encima de todo, somos personas. Digo bien, POR ENCIMA DE TODO.
ResponEliminaDeberíamos conocernos a través de la poesía, de la música, de la cocina... Estas "banderas", estos "embajadores" siempre nos conducen y nos conducirán a buen puerto. Por desgracia, el odio y la diferencia tiene un mayor y más obstinado predicamento... y es más rentable para los interesados que lo azuzan.
Nunca olvido un poema-canción del amigo Silvio Rodríguez, uno de cuyos versos dice así:
Y digo que el que se presta
para peón del veneno
es doble tonto y no quiero
ser bailarín de su fiesta".
Un abrazo a todos y a todas.
si hay respeto no hay mentira, ni calumnia, ni difamación, o sea. no hay violencia.
EliminaGracias por el pdf de Slavomir Zizek - Sobre la violència. He comenzado a leerlo y me parece muy interesante.
ResponEliminaRecony, fins i tot hem de dir que anar mal vestit és violència? A mi em sembla que la gent de la Cup vesteix com vol i això és més que suficient i és el que importa. Acceptar això és el respecte que reclameu i que en aquest cas no practiqueu ni quan dieu que només és mal gust.
ResponEliminaEl Rodericus fa una llista molt llarga de cassos violents, molts d‘ells són els que hem patit els catalans com a poble quan no se‘ns reconeix com a part.
Ah, i negar els arguments de l‘altre no és pas violència, és només confrontació argumentativa, debat. I per dir això espero, Rodeticus, que no diguis que exerceixo la violència amb tu.
Tot el que està psssant és molt positiu i molt sa, fa caure les caretes i ens despulla. Ens fa dir la veritat. Però algu sortirà també dient que dir la veritat és violència o, en el millor dels cassos, una qüestió de mal gust.
L‘1 d‘octubre ha violentat a molta gent, per això van dient que els violents eren els votants. I ho diuen i no els hi cau la cara de vergonya.
Com a feminista vesteix com el cul, no sé si m,has entès bé. Bona tarda.
ResponEliminaCom a persona vesteix com li dona la gana. Jo t‘he entès perfectament, Gemma, no sé si tu a mi.
Eliminasi, de fet, es la CUP en general, brutegen almenys estéticament.
ResponEliminaNo funciona així el peletero. No m,he posat amb ella com a persona en cap moment, al contrari, li he dit el que ha de fer perquè el seu discurs arribi a més gent. T,agradi o no, l,estètica s,exigeix en molts llocs de feina. I el feminisme no és defensable.
EliminaDir, Gemma, que no t‘has posat amb ella com a persona perquè ho has fet com a feminista és... no sé com dir-ho, excusa de mal pagadora? Ho deixo així.
ResponEliminaAh, i no em parlis a mi estètica en el vestir, plis, a mi no.
Jo no sóc mal pagadora, al contrari, t,he contestat dues vegades però no escoltes el que tu vols escoltar. He dit D,ella que té molta capacitat però aquesta part que es justament la que parla D,ella com a persona no L ha vols escoltar. No tinc res més a dir. Pensa de mi el que vulguis. Ets lliure i jo també.
ResponEliminaÉs clar que t‘he escoltat, Gemma, el que passa és que no estic d‘acord. Li dones un consell, vestir de manera diferent per arribar a més gent. Però en el seu vestir està el seu missatge, i això és el que tu no entens. Ella vesteix de manera coherent i sincera amb les seves idees i tu li demanes que no les canviï, però si que canvii el vestit. No te n‘adones que això és una contradicció, que li estàs demanant que sigui una hipòcrita?
EliminaI tranquila, no t‘amoinis, el que puc pensar de tu només és conseqüència de les teves paraules.
En la discussió oberta respecte al vestir i la coherència, jo estic d'acord amb 'El pelleter'. Per cert, Rajoy es tenyeix els cabells (està en el seu dret) per una qüestió merament electoral, però segueix sent el mateix personatge vetust i conservador.
ResponEliminaRajoy porta barba perquè va tenir un accident de cotxe greu fa anys, Puigdemont també en va tenir un, pero no s'ha deixat barba ni bigoti.
ResponEliminaSincerament, crec que ningú té dret a criticar la manera com vesteix la gent, fora del comentari simpàtic i fet sense mala fe ni amb ànim de pontificar sobre el que és o no és correcte o elegant o adequat. Jo no he criticat mai publicament la manera com va vestit el Trump o la gent del PP, en el seu vestir hi trobem la seva concepció del món.
ResponEliminaCom tampoc en el fisic de les persones, recurs molt habitual per desqualificar algú. La pobra Reguant podria parlar molt d‘això.
ResponEliminaLlavors tots els que no vestim com l,Anna grabriel som del pp?
ResponEliminaMe agradan las queridas
Eliminatendidas en los lechos,
sin chales en los pechos
y flojo el cinturón,
mostrando sus encantos,
sin orden el cabello,
al aire el muslo bello…
¡Qué gozo!, ¡qué ilusión!
deia Espronceda, com reblava Fuster, no la nuesa, el vestit és impúdic.
Vesteix com vulguis i pensa com vulguis.