A The last hurra, la novel·la  d'Edwin O'Connor sobre la política de partits als EUA, el batlle Frank Skeffington intenta instruir al seu jove nebot en les realitats de la maquinaria política. La política - li diu - és l'esport de masses més gran d'Amèrica. Uns anys abans, RonalD Reagan la va definir encara millor: la política és com el món de l'espectacle, I en aquest espectacle, sempre hi ha els espectadors, els votants, els que mai guanyen i sempre perden.
Resultat del nostre vot, ja tenim a Catalunya Govern. És un Govern que evidencia la provisionalitat i ex­cepcionalitat que el president vol donar al moment actual i en el qual només hi ha tres dones. Un Govern amb una composició que suposa un desafiament clar a l`'Estat i que es contradiu amb la petició de diàleg que va fer Torra al president del Govern espanyol, Mariano Rajoy. Així ho va entendre ahir l’ Executiu espanyol en qualificar de “provocació” la composició del Govern i anunciar que estudiarà si autoritza la publicació del decret DOGC. És una mostra més de la política d’ enfron­tament que dicta Carles Puigdemont des de Berlín i de la qual Torra és la corretja de transmissió, com ell mateix assumeix. Tot això mentre augmenten les veus de la dreta més recalcitrant demanant un enduriment de l’article 155.

Amb tot és d’esperar que la setmana vinent, després de la presa de possessió si no sorgeixen nous impediments legals, comenci el seu camí el nou Govern després de gairebé onze mesos de la intervenció de l’autogovern per part de l'Executiu central. Catalunya necessita urgentment sortir d’aquest llarg túnel que ha tingut conseqüències traumàtiques en molts àmbits i començar a recuperar un autogovern que li retorni l’autoestima, que doni respostes als problemes de tota la ciutadania catalana i sigui capaç de dialogar amb el Govern de l'Estat. En definitiva, que treballi per millorar la societat catalana, tota la societat catalana. Però molt em temo, que Quim Torra no és la persona adequada per assolir aquesta fita. Com diu avui Jordi Évole a el periódico, l'únic que pot salvar Torra és que la reacció contra ell sigui tan furibunda que això el reforci. La miopia del Govern i del Suprem és tan gran que potser ningú s'adona que Torra es pot convertir en el millor fitxatge dels no independentistes. O potser no és miopia. 
A l'altra banda tampoc és que hi hagi execessiu interès que passi res. Sembla doncs que tenim 155 per estona, sobretot si el PNB li acaba aprovant els pressupostos a M.Rajoy.
Poca esperança podem tenir de que es desencalli la situació de bloqueig del 155 a curt i mig termini, l'ombra de Puigdemont a banda d'allargada comença a ser molesta i onerosa.