Estan passant algunes coses a la política espanyola, embolicades en molt soroll, i no precisament shakesperià, malgrat els protagonistes siguin idiotes plens d'ira i furia, però de perfil baix i vol gallinaci. Coses importants que estan passant, com la formació de govern a Catalunya, l'aixecament de l'article 155 de la Constitució, l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat del 2018 i consegüent marge de dos anys per al govern de Mariano Rajoy. Aquesta és la més que probable seqüència de la setmana que ve, si no hi ha sorpreses d'última hora. Aquesta cadena d'esdeveniments ofereix un marge de dos anys al Partit Popular per intentar recuperar la iniciativa política i el lideratge electoral, si és que encara disposa de temps per a això.
Ciutadans ha decidit posar pressió a aquesta conjuntura, exigint a Rajoy més mà dura a Catalunya. El partit d'Albert Rivera reclama al Govern que prorrogui de manera immediata l'article 155 a Catalunya, acusant al president del Govern de ser massa tou. Ciutadans subministra ara al PP la mateixa medicina que aquest va donar al PSOE quan es negociava la fi d'ETA. El Govern es manté per ara bastant inalterable -ha d'aprovar el pressupost amb el suport del Partit Nacionalista Basc-, però la pressió del partit taronja ha aconseguit arrossegar al PSOE, que, mal col·locat en les enquestes, ha decidit endurir el seu llenguatge respecte al sobiranisme català, en una mostra més del comportament erràtic del baliga balaga de Pedro Sánchez.

Aquest diumenge al matí, Ciutadans ha inaugurat la seva nova plataforma de participació per a la gent: España Ciudadana. La formació taronja ha celebrat un acte a Madrid al qual han assistit gairebé 2.000 persones, amb altres tantes que han hagut de quedar-se a fora per límits d'aforament.
Albert Rivera -líder inequívoc del partit- entre càntics de oda al patriotisme i una marea onejant de banderes d'Espanya, ha fet un emotiu discurs que, als que han assistit a l'esdeveniment, els ha arrencat l'emoció de l'ànima. "Jo no veig vermells i blaus; jo veig espanyols", introduïa Rivera el seu gairebé poema dedicat a la unitat nacional. I prosseguien, així, els versos entonats pel líder:

"Jo no veig, com es diu, gent urbanita i gent rural; jo veig espanyols".
"Jo no veig joves o grans; jo veig espanyols".
"Jo no veig treballadors o empresaris; jo veig espanyols".
"Jo no veig creients i agnòstics; jo veig espanyols".

Un discurs molt similar al que va fer al seu dia Barack Obama. Rivera culminava així la seva crida a la mobilització del poble, proposant "una visió d'una Espanya futura, que, encara que sigui futura, està en arribar. Ja és aquí 'España Ciudadana' uneix-te a ella". I allà, la sala sencera arrancava en aplaudiments. Més que Forza España, la nova deriva de Rivera s'acosta a Forza Itàlia. Menys mal que la gent ja li comença a veure el llautó al noi del partit taronja que va excessivament desvocat i abraonat i pot acabar sent víctima de la seva excessiva populista vehemència verborrèica. Algú l'hauria d'aturar, no ja pel nostre bé, sinó pel bé de tots, començant pel Pp.