· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

OBVIETATS ÒBVIES





No és veritat que tots els camins portin a Roma, car després de més de cinquanta anys d'anar per molts d'ells, mai no hi he arribat.
.
És cert que el castellà està amenaçat a Catalunya, la meva filla Anna i els seus amics no el parlen, puig ho fan en andalús.
.
El més semblant a la bellesa absoluta ho trobareu a la Vall d’en Bas a trenc d’alba, o a la vostra Itaca particular.
.
Amb el pas dels anys, cada vegada m’agrada més en Raimon.
.
Tsarrampoines, que és una paraula inventada, ben bé podria referir-se a les despulles del Tsar de totes i cadascuna de les Rússies.
.

Una de les frases més genials que he sentit en la meva vida, la va dir el meu pare en assabentar-se que en Camilo José Cela havia guanyat el premi Nobel de literatura.

En veure’m tan emprenyat, va comentar-me: Noi! Aquest Cela és un barrut amb bons amics. I crec que tenia més raó que un Sant.
.
Els mossos d’esquadra, son els únics que quan es muden porten espardenyes.
.
Abans, contra Franco, a Catalunya gairebé ningú volia ser funcionari. Ara hi ha cua. És ben cert que contra Franco vivíem millor.
.
Em pregunto si els escriptors negres tenen blancs que escriguin per a ells.
.
L’art com a simple imitació de la naturalesa, no és més que una mala copia d’una imperfecció gairebé perfecta.
.
No tant però, si tenim en compte els milions d’anys que porta assajant les sortides i postes de sol i que poques vegades li queden bé.
.
És possible que estem assistint al naixement d’un mite com el de Jesús de Natzaret o Mahoma, tot depèn que Ossama Bin laden trobi un biògraf com Sant Pau..





CALAIX DE SASTRE


1.- A principis del segle XX el màxim responsable de la oficina de patents dels Estats Units d’Amèrica, en presentar la seva dimissió, al·legava que com estava ja tot inventat, no volia malmetre inútilment la despesa de l’erari públic amb el seu sou i el dels seus col·laboradors. Adduïa que després de l’invent de petites inutilitats com el cinema, l’avió o l’automòbil, que no anaven més enllà de ser un pur divertiment, tot el que era fonamental per el desenvolupament de la societat ja existia i havíem arribat al límit de les nostres possibilitats. D’aquest acte, en podríem dir honestedat personal, o més aviat, nul·la visió de futur.

2.- En la era dels mòbils de tercera generació, els ordinadors Pentium 5, Internet, Intranet i andròmines varies, aconseguir qualsevol recanvi, per humil i senzill que sigui d’un electrodomèstic, es converteix en una autèntica odissea que riu-te’n d’Homer. La casa que m’ha venut l’estri no te recanvis, i els que té necessita demanar-los a fàbrica; i en el meu cas, tècnicament, el tap del filtre de la rentadora sembla ser que es virtual, vaja, que no existeix. Almenys aixó diu el disquet de l’ordinador de la casa de recanvis. Sort n’hi ha hagut del LOCTITE.

3.- Tinc el costum des fa anys, d’apuntar-me cada dia les paraules de les quals en desconec el seu significat, o bé no se la seva traducció del català al castellà o a l’inrevés, i per la tarda ho consulto al diccionari d’en Francesc de B. Moll, que ve a ser com el Google però de les paraules. És un exercici molt divertit i fixeu-vos en un exemple curiós:

-  Castellà: TONTO
- Català: Bajà, bajanenc, beneit, beninoi,babaluet, bàmbol, bebè, beroi, betzol, bòbila, capsigrany, cru, curt, dèndel, dendeler, fava, fluix, neula, panarra, pur, purango, sapastre, sem, taleca, tanoca, teb, te, tou, virolla, virollenc, xemerol, ximple, ximplet i xòrrega. Per tant, dedueixo que, tonto, en català, no és correcte.

Qui m’ho havia de dir?


4.- M’agradaria recordar als senyors editors, que John Kennedy Toole, es va suïcidar als vint-i-nou anys, cansat de voltar per les editorials intentant li publiquessin “La conxorxa dels necis” i que un cop mort i gràcies a la perseverança de la seva mare, catorze anys després de la seva auto mort, un editor en jugar-se-la i publicar-la aconseguí a part del Premi Pulitzer per la novel·la unes vendes extraordinàries a tot el món. Fou una llàstima que el senyor John Kennedy Toole no pogués anar a recollir el premi, puig s’hauria evitat el seu suïcidi si els editors, o almenys alguns d’ells haguessin estat més amatents, i ara viuria encara a Florida, repetint-se constantment, avorrit, segurament alcoholitzat i fart de tot.
Potser va fer bé suïcidant-se, al cap i a la fi, la mort ven.

tret, de "
el Marmessor de la Ignorància"

EM PREGUNTO ...


Em pregunto si seria possible tornar a posar les plaques que indiquen a quin carrer està situat un, doncs a la majoria de poblacions i a mida que s'han anat construint nous edificis, ja no hi les hi han tornat a posar, i la veritat, és un maldecap pels forasters. Sobretot si els forasters són de fora. Ah! i a poder ser que siguin coherents com aquestes que va detectar al seu día en Miquel.



... DE MANIFESTANTS i Manifestants


Llàstima que hagin deixat de publicar al seu bloc el més de maig de 2011, però els del Manifestómetro, contaven molt bé els manifestants, de manera que a la que era conntra l'avortament que els organizadors xifraven en 2 milions de persones, es demostra que els manifestants no arribaven als 80.000. I ho raonen. Apliqueu la fórmula a Barcelona durant la mani de l'11S i tirant molt llarg eren unes 200.000 persones. Tot va començar en la primera manifestació de l'Estatut, la del milió omplint el Passeig de Gràcia, que ha marcat erròniament la pauta de les xifres de les següents manifestacions posteriors.

Manifestación 17/10/09: recuento

La medición de la asistencia se hizo a partir de las 18:37 aprox., cuando se anunció la lectura del último comunicado por parte de Benigno Blanco. Creemos que ése era el momento de mayor concentración de asistentes.

Sólo estaban dos miembros del Manifestómetro, Toño y El Teleoperador, que nos dividimos el recorrido del contorno. Toño cubrió con fotografías desde el final (C. Alcalá con C. Barquillo) hasta la cabeza (Puerta de Alcalá) por el Norte y yo en sentido contrario por el lado Sur. Sin embargo, al ser sólo dos y dada la aglomeración de personas en las aceras en el tramo entre Cibeles y la Pta. Alcalá, el recorrido completo del contorno llevó aproximadamente 15 minutos, dato a tener en cuenta por si alguien quiere añadir a nuestras cifras la cantidad de gente que pudo haberse ido de la convocatoria en ese cuarto de hora.

Fotografías de Toño:

18:42 Cola manifestación en C. Alcalá
18:43 Cola manifestación en C. Alcalá
18:43 Cola manifestación en C. Alcalá
18:45 C. Alcalá con C. Barquillo
18:54 Po. Recoletos
18:55 Po. Recoletos
18:56 Po. Recoletos
18:59 C. Pedro Muñoz Seca
19:01 C. Salustiano Olózaga
19:08 C. Serrano


Vídeo de El Teleoperador:

el vídeo està desactivat

Fotos y vídeos nos dan el siguiente área aproximada:

Area

Es decir, 48.530 m2. En ese espacio y según las personas por metro cuadrado, caben los siguientes manifestantes:

48530 m2 * 1 pers/m2 = 48530 manifestantes
48530 m2 * 2 pers/m2 = 97060 manifestantes
48530 m2 * 3 pers/m2 = 145590 manifestantes
48530 m2 * 4 pers/m2 = 194120 manifestantes

Esa es la gente que cabía en ese área en esa hora (o periodo). Personalmente, vista la densidad en las fotografías y vídeo, nosotros apostamos por una densidad media para todo el área de entre 1 y 1,5 personas por metro, lo que nos da un total de entre 48530 y 72795 personas.

Esto quiere decir que para que hubieran asistido 2.000.000 de personas, como afirma la organización, tendría que haber habido 41,2 asistentes por metro cuadrado. Para que hubieran acudido 1.000.000 de personas, como dice la Comunidad de Madrid, tendría que haber habido 20,6 personas por metro cuadrado. Por lo tanto, los datos ofrecidos por la organización (el Foro de la Familia) y la Comunidad de Madrid son falsos.

LA HISTÒRIA EN LES LLIBRERIES


No hi ha res més tèrbol i capciós que gran part del que se'ns ven com història en les prestatgeries de les llibreries, deia Fuster. I el pitjor és que les intencions, de vegades, són ingènuament o perversament honestes, i per descomptat desenfocades. No podem saber en realitat ni que va passar realment abans d'ahir, i pretenen informar-nos d'esdeveniments històrics de fa temps vistos des de la seva óptica. Potser la història s'hauria d'explicar al revès, del final cap enrere, segurament seria més entenedora, i qui ho expliquès hauria de presentar un certificat impossible, un certificat d'objectivitat.

HO RECORDES TONI....


El 28 i 29 d'enguany s'ha celebrat a Granollers la 5ª Catosfera. És una Catosfera que se'm fa llunyana i estranya, i amb la que no m'hi sento gens identificat. La Primera catosfera (fa cinc anys) amb els alma mater Marc Vidal i Toni Ibáñez era les beceroles de tot aquest moviment, pero va ser una manera de conèixer-nos, de visualitzar-nos els blocaires, ja pràcticament desapareguts d'aquestes jornades. Desapareguts perquè no deixàvem de ser una colla de romàntics aprenents de bruixot als qui ni sen's habia ocorregut que amb aixó d'internet i els blocs es podien guanyar diners, potser perque simplement habíem albirat la possibilitat de comunicar-nos, d'expressar tot allò que voliem dir i que en el blog habiem trobat l'eina idònia per explaiar-nos. 
Els artífexs d'aquella primera trobada a Granollers, com deia, varen ser en Marc Vidal i en Toni Ibáñez, desapareguts tots dos d'aquesta cinquena edició, en Marc n'ha tret profit i està instal·lat als Estates, ell i el seu egocentrisme, i quan a Toni...., en Toni es va separar i es va enamorar i està en aquest estat de meravellosa imbecilitat que dona l'enamorament, no importa la edat, i escriu, escriu prosa poètica lluny de ciutat, com l'an-na que possiblement pocs llegeixen però que hom agraeix i no es perd mai. 
En resum, ni m'hi he acostat a aquesta cinquena edició de la Catosfera de Granollers, se'm fa molt llunyana i no la sento gens meva. 

Ho recordes Toni: teua és la paraula Catosfera.

NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO