· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

ALBERT SERRA


No sé pas que és pitjor, si comprar el DVD amb totes les pel·lícules? d'Albert Serra, o escoltar a Josep Mª Flotats recitant Espriu. En el cas de Serra, no hi ha res al darrere, només és un cretí bocamoll que no ha inventat res ni ha aportat res al cinema, que segons ell en el cas de l'Espanyol no val res, que és una merda, vaja, sense adonar-se en la seva estultícia cretínica que ell també fa pel·lícules espanyoles. Avui ha presentat no presenta,t Història de la meva mort. Dic presentat no presentat perquè ha estat una presentació sense pel·lícula que es veu s'està muntant de nou, després d'haver guanyat incomprensiblement el Festival de Locarno. Ja diu la dita castellana que 'siempre hay un tiesto para una mierda'.

No busqueu intel·ligència, ni creativitat cinematogràfica en res del que ha fet Serra, només hi ha barra i bastant mala educació o falta de respecte començant per l'espectador. Hi ha gent que és al món perquè hi hagi una mica de tot, encara que no serveixi per a res ni aporti res. Albert Serra és un representant d'aquest tipus d'homínid inútil, barroerament inútil. De fet, ni tan sols arriba a la categoría de fantasma o fatxenda, cinematogràficament és un no res i com a personatge que s'ha creat a mida (que no persona) un cretí.


El vídeo del tràiler al Youtube ha tingut un gran exit (48 visites en un més)

LA INTEL·LIGÈNCIA FRACASSADA


Fa anys va aparèixer en un diari alemany una carta queixosa escrita per l'enginyer que havia dissenyat els forns crematoris per als camps d'extermini nazis. Es queixava que ningú havia reconegut la qualitat tècnica del seu invent. Eliminar amb rapidesa i eficàcia un o dos o tres milions de cadàvers no és tasca fàcil. La cadència d'eliminació de residus humans havia de ser sostenible, barata i veloç. ¿Que en penseu d'aquesta reclamació de l'enginyer alemany?. No convé escandalitzar-se precipitadament, perquè tots fem servir amb freqüència un criteri semblant. La tecnologia militar, per exemple, és meravellosa. Sóc un apassionat de l'aviació i em resulta impossible no admirar la perfecció d'un avió de caça, el seu salt de dofí metàl·lic trencant el pur aire. Però la carrera d'armaments es dóna en un marc irracional. Aquesta bellesa només serveix per matar. Durant la guerra freda, en els arsenals atòmics hi havia bombes suficients per destruir cent vegades el planeta. És a dir que el 99 per cent de les bombes eren inútils. Sens dubte, aquella proliferació estava racionalment decidida, però dins d'un marc insensat ....

... els pensaments o activitats que són en si intel·ligents, poden resultar estúpids si el marc en què es mouen és estúpid .

Jose Antonio Marina ( La intel·ligència fracassada )

FER FORROLLA



La negativa rotunda, la porta als morros (i no és conya) que li varen etzibar ahir a Alicia Sánchez Camacho els del seu partit a Madrid, amb Maria de los Dólares de Cospedal al front, o al frontó a la seva proposta d'un millor i més equitatiu finançament per a Catalunya, alló del principi d'ordinalitat etc etc, no hauria de sorprendre a ningú, anava en el programa delectoral del Pp Català a les últimes eleccions encara que el Sr. Millo fins fa quatre dies sostingues que Catalunya estava ben finançada. Aquí, i allí, el personal canvia el discurs segons convé sense immutar-se ni enrojolir, encara que no acabo d'entendre l'abast de la posada en escena d'ahir de la Sra. Sanchez Camacho. Diguessim que en malfio, que aquí hi ha un rerefons estudiat i que segur no juga a favor nostre. Podria ser 'teatro del malo' però no acabo d'entendre l'argument.
A banda, tampoc ens hauria de sorprendre que, per si de cas, els representants de les Comunitats Madrilenya i Valenciana, ja s'han afanyat a reclamar per a ells les mateixes millores que suposant que suposessim puguès assolir Catalunya gràcies a la proposta en principi rebutjada de la Sra Sánchez Camacho. D'aixó s'en diu fer forrolla, o sia fer o intentar fer l'agost, encara que estem a l'Octubre, i no és nou, va passar ja amb l'IRPF al seu dia i en altres questions com el fet que a Espanya hi hagi més autonomies per metre al quadrat del món. Tot plegat molta miseria, ética i moral.





L'ESCÀNDOL D'ESTRASBURG


Us aconsello veieu aquest vídeo que he trobat al blog Arrezafe, està subtitulat en castellà i no té desperdici. Uns periodistes intenten investigar els mamoneos dels parlamentaris i són expulsats tot i estar acreditats, sobretot perquè no volen que ens assabentem del molt que cobren i el poc que treballen en realitat les seves privilegiades senyories

IN-DE-PEN-DEN-TIS-TA


Diu Artur Mas, el relativament honorable President de la Generalitat de Catalunya, que si Mariano Rajoy no autoritza la consulta el 2014, convocarà unes eleccions plebiscitàries pel 2016. Ja ho deia l'altre dia, tot plegat foc d'encenalls i marejar la perdiu. El pleibiscit nomès el decideix el votant, no qui convoca unes eleccions. El pleibiscit és va produïr l'any 31 quan a les municipals a Espanya a la majoria d'ajuntaments varen guanyar els republicans. Que deixi d'enganyar als ciutadans el Sr. Mas, mai ha pensat seriosamente en convocar la consulta; el que pretèn és nomès guanyar temps a veure si se li apareix la Moreneta i li arregla el malpàs que va donar en tornar-se d'avui per demà: in-de-pen-den-tis-ta, que en el cas del Sr.Mas, no deixa de ser un oxímoron.

2.666: UNA VISITA INESPERADA


Roberto estava sol a casa seva, la seva dona havia marxat amb els seus fills a Lloret, esperava una visita, concretament de Javier que li venia a parlar d'una novel·la que estava escrivint sobre uns fets de la guerra civil. Per aixó quan varen trucar al timbre va obrir de seguida. No era Javier, pero en veure el que duia a les seves mans la persona que hi havia davant seu  - intrigat - la va fer entrar de seguida.
- ¿De donde ha sacado este ejemplar que lleva en la mano? se supone que nadie podría tenerlo puesto que la novela aún no se ha publicado
L'home, va trencar el seu silenci: Se publicó Roberto, un año después de su muerte.
- ¿Entonces?
- Vengo del futuro y pensé que le gustaría verla.
- Un sólo ejemplar de 2.666...., yo quería, pedí a mi editor que la editara en cuatro partes porqué así seria más rentable. 
Va fer una pausa extranyat encara.....
Es mi obra póstuma, mi herencia literaria y económica para mi familia.
- Lo sé, pero se decidió publicarla en una sola obra y de mucho éxito se lo puedo asegurar, incluso se llevó al teatro y no descarto sea llevada al cine.
¿Pero usted quién es? ¿de donde viene?
Quien soy no importa, y venir, vengo del año 2016, vengo del futuro.
Roberto estaba francament desconcertat, però així havia de ser, sinó era impossible que, una novel·la que ell acavaba d'entregar al seu editor tots just feia un parell de dies, estés publicada.
De acuerdo, le creo, usted viene del futuro y esta es mi última novela publicada después de mi muerte, lo cual quiere decir que en el año 2016 yo ya estaré muerto, incluso antes, puesto que la edición debe ser anterior. ¿Me equivoco?
No, no se equivoca, pero no le diré la fecha de su muerte, no puedo ni debo, ni creo que a usted le gustara.
- ¿Entonces a que ha venido? sólo a decirme que moriré joven y a enseñarme la novela?
- En parte si, lo segundo que obviamente nos lleva a lo primero, pero pensé que le gustaría tenerla y acaso leerla, y por otra parte me gustaría que usted me aclarara el misterio que nadie ha sabido descifrar: ¿Que significa la fecha de 2.666?
Roberto va somriure, no sabia si estar content o emprenyat, encara que l'afalagava veure i tenir entre les mans la seva obra publicada.

- Asi que quiere usted saber el significado del título. !Vaya! igual si es usted catalán, no le gusta.

- ¿Por?
- Pues porque 2666 es exactamente el año en que en Catalunya se celebrará la consulta a la ciudadanía para preguntarle si desea convertirse en un estado propio dentro o fuera de Europa.

Aleshores qui es va quedar entre astorat i emprenyat va ser l'home, ho va notar Roberto per l'expressió de la seva cara.

- No se preocupe, por lo menos tienen una fecha segura. no de mentirijillas. !Ah! y le importaría decirme si publicaron alguna novela mía inédita más después de mi muerte?

- Si! El tercer Reich.

¡Coño! se lo podían haber ahorrado.

Després varen xerrar de literatura durant una bona estona i s'acomiadaren amb l'evidència de la mutua consternació encara que per diferents motius.

LA FORÇA I EL SEU ABÚS


No és que els més forts abusin de la seva força, la força per ella mateixa ja és un abús. Hi ha moltes maneres de manifestar-se la força, i fins i tot alguna d'intel·ligent, però normalment sol emprar-se la força de manera no intel·ligent, allò que se'n diu la força bruta.

Succeeix que la força que sol ignorar i menystenir al més dèbil, a vegades és derrotada per aquest menyspreat, possiblement perquè el més dèbil guanya pacíficament anant fent via. L'important és que la via no sigui conscient de la seva força, ni vulgui imposar-la, car acabaria caient en el mateix error que el seu enemic.
NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO