Xavier García Albiol i la seva fama de menjar-se el fetge dels romanesos amb mongetes i una copa de chianti va quedar almenys ahir en entredit. L'alcalde de la tercera ciutat de Catalunya va entregar al matí a Flora Valero, víctima fa un mes d'un desnonament immobiliari, les claus d'un pis de lloguer made in Badalona, una recepta política que cap altre municipi metropolità s'ha atrevit a copiar però que tots observen amb curiositat. La fórmula és simple. L'alcalde ha plantejat un ultimàtum als bancs perquè li cedeixin la gestió d'aquests centenars de pisos que s'han quedat en propietat per impagament dels seus antics propietaris i que tenen una nul·la sortida comercial, o encara pitjor, són un blanc perfecte per a l'ocupació il·legal. Amb aquest parc de pisos, Badalona resol problemes com el de la Flora, a qui l'antic arrendatari del pis on vivia pretenia apujar-li el lloguer de 86 a 600 euros al mes. Des d'ahir, viu per 170 euros al mes en un pis del carrer de Torí, propietat de Catalunya Caixa.

Feliç Flora Valero, al seu nou pis, ahir. JOAN PUIG Més informacióTags: Barcelona, Badalona Edició Impresa Versió en .PDF Informació publicada en la página 39 de la secció de cv Gran Barcelona de l'edició impresa del dia 11 de maig de 2012 VEURE ARXIU (.PDF)
De moment, l'Ajuntament de Badalona té en cartera una quarantena de pisos, tots procedents d'hipoteques impagades a Catalunya Caixa. El propòsit és sumar aviat més bancs a aquesta solució. Sembla que alguns es resisteixen al so de la cançó que corejaven els filibusters quan es repartien el botí -«comptem amb el dia en què vivim, mai amb el que haurem de viure»-, així que ahir (per moments semblava un rojillo) García Albiol va decidir fer un pas més en aquesta qüestió. L'alcalde va revelar que proposarà al Govern central, o sigui, als seus companys de partit, una reforma legislativa que posi fre a la cascada de desnonaments que diàriament es produeixen a Espanya. «El que s'acosta, si no, és un drama social dantesc», va dir García Albiol.

La seva proposta, encara per polir, planteja que només es pugui procedir a un desnonament quan el propietari del pis (ja sigui un particular o un banc) acrediti que ja té comprador o arrendatari per a aquesta vivenda. El contrari, amb l'atur desbocat, amenaça de convertir alguns barris en una mena de gran gruyère immobiliari, pisos buits per aquí i per allà i, des de la perspectiva de García Albiol, una cosa encara pitjor, un terreny fèrtil per a les màfies que rebenten portes i creen un mercat negre de lloguer.

Precisament, dimecres va tenir lloc a Badalona un incident insòlit. La qüestió és que des de fa mesos, per evitar la pràctica de la puntada de peu a la porta, l'Ajuntament de Badalona, amb permís dels bancs, va decidir blindar l'accés als pisos buits més polèmics de la ciutat. Això de blindar no és cap metàfora. És tal qual. Una planxa d'acer en bloqueja el pas. Però dimecres, els veïns d'un immoble del carrer de Calderón de la Barca van trucar a l'ajuntament una mica estranyats. S'havien presentat a l'edifici un parell de senyors molt ben vestits i un parell d'operaris per retirar el blindatge d'un pis. Van assegurar que eren de Bankia (van triar un dia ben curiós per fer-ne de les seves), però en realitat no eren res més que la versió 3.0 de les màfies que des de fa mesos sembla, segons assenyala García Albiol, que fins i tot saben amb antelació on s'executarà un desnonament. ELPERIODICO.COM