· BLOC D'EN FRANCESC PUIGCARBÓ
English French German Spain Italian Dutch Russian Portuguese Japanese Korean

ADÉU AL DISTÒPIC 2016


Li dic adéu al 2016, un any nefast que deia un mal regust de boca, i no se si ni tan sols val la pena desitjar-vos un feliç 2017, car sabem no ho serà, que serà una merda d'any com el 2016, com tots els anys que es fan i desfan, i no es per amargar al personal, és una mica alló de que un pesimista és un optmista ben informar, i francament, desitjar un feliç any a la gent, en certa manera a banda d'una utopia, és gairebé fotre-se'n, la nostra realitat no és utópica sinó distópica, i no pinta bé, perquè ens hem d'enganyar...
Us deixo amb Andrea Motis i Paula Valls, dues extraordinaries veu a afegir a les moltes dones, o noies de ca nostra que canten de cagati lorito que diria en Pepe, que aquest 2017 tindrà placeta propia amb nom i cognom....


.......


i de propina per a un any desafinat.....

PANS CREATIUS


La industria editorial és la sostenidora de les tendències: els llibres apuntalen les insinuacions. Fa uns anys van esgrunar el pa, després es van tornar verds amb els sucs. Atenció: és el torn del vi natural. Aviat ens ofegarem en efluvis de sidra. Per això m’atrau el volum que firmen el forner Daniel Jordà i el divulgador Òscar Gómez (Starbase); no respon a la moda, sinó al gust, i la passió: 'Love is in the bread'. Segueix la filosofia de Dani i el seu obrador, Panes Creativos, o dit d’una altra manera: llevat+imaginació. Pans de yuzu, remolatxa, cacauet, sègol, ¡de síndria! (a la foto). Si estàs fart de la panificadora del Lidl, fes un pas endavant. elperiodico.cat 'ñ' inclosa.



Si Ferran Adrià ha fet molt de mal a la cuina tradicional, ara apareixen alguns innovadors que volen fer el mateix amb el pa, quan l'ùnic del que estariem parlant és de fer bo pa, sense tants aldarulls innecessaris. El pa compleix i està creat per complir quatre funcions fonamentals:  

1.- Acompanyar al menjar.

2.- Amb oli si acompanya l'ingesta de pernil o embotit ibéric.

3.- Sucat amb tomàquet, per entrepans

4.- Torrat, amb oli i sal, o fregat amb all (si no heu de veure a ningú)

Podriem acceptar les variants de pa amb xocolata (per berenar) i amb vi i sucre versió vintage o posguerra.

Tot aquest intent de Pans creatius, d'intentar fer amb el pa el que Ferran Adrià va fer amb la cuina, és una altre història que poc té a veure amb el pa que consumim la majoria de mortals, possiblement perquè aquests personatges amb tota la bona intenciò del món, el que estan fent no és pa, és una altra cosa, potser perquè no són capaços de fer un bon pa normal i corrent, a banda que el de la panificadora de Lidl no es diferencia molt del pa de la majoria de forners o el que puguin fer ells, aquest és el problema. Fer un bon pa, és molt difícil, molt, per això costa tant de trobar, i com s'en consumeix molt, s'ha de triar entre qualitat i quantitat, ah! i el pa d'ara diguin el que diguin, és molt millor que el d'abans, i més sa.

Hi ha a més un problema de producció, abans un forner tradicional fabricaba set o vuit productes que tenia venuts per endavant, ara aquests set o vuit s'han triplicat, fabrica molts productes i no tots es venen, vol dir que té sobres i per tant pèrdues.  Vol dir tambè que incorporar nous productes complicats d'elaborar i de venda escasa és més feina, més sobres i més pèrdues. 

JA NO ÉS POSSIBLE


La preocupació fonamental del constituent del 1978 quan va dissenyar la Constitució Territorial espanyola va ser la d’evitar que Catalunya pogués caure en la temptació d’intentar definir unilateralment els termes de la seva integració a l’ Estat.

El ­precedent del moment inicial de la Segona República era molt present. Aquesta preocupació és a l’origen de la definició constitucional del dret a l’autonomia per les “nacionalitats”, que es manté constant des del primer avantprojecte de Constitució de 5 de gener del 1978, fins al text definitiu. El dret a l’autonomia de les “nacionalitats” va estar constitucionalitzat en els mateixos termes al llarg de tot l’ iter constituent. És el dret de les “regions” el que va estar constitucionalitzat el 5 de gener i va deixar d’estar-ho després. D’aquí deriva la “desconstitucionalització de l’estructura de l’ Estat ” de què va parlar Pedro Cruz. Perquè la Constitució acaba constitucionalitzant l’excepció (les nacionalitats), però no la norma (les regions).

Com a conseqüència del fet que aquesta era la preocupació del constituent, el dret a l’autonomia de les “nacionalitats” es configura de manera negativa: es tracta d’evitar, primer, que qualsevol de les nacionalitats pugui imposar a l’ Estat un Estatut amb què aquest no estigui d’acord i es tracta d’evitar, després, que l’ Estat pugui imposar-a la nacionalitat un Estatut que no sigui acceptat expressament pels seus ciutadans. Ni la nacionalitat a l’ Estat , ni l’ Estat a la nacionalitat. El dret a l’autonomia de les “nacionalitats” descansa, doncs, en una doble garantia: una que juga a favor de l’ Estat i una altra que juga a favor de la nacionalitat.

La Constitució Territorial és el resultant de la combinació de totes dues. La garantia que juga a favor de l’ Estat es tradueix en el fet que el Parlament de la nacionalitat no aprova un Estatut d’Autonomia, sinó un projecte d’Estatut d’Autonomia, que ha de ser remès a les Corts Generals, a fi que en un examen conjunt de la comissió Constitucional del Congrés dels Diputats i una delegació del ­Parlament proponent s’intenti arribar a un acord. En cas que no s’assoleixi, preval la voluntat de la comissió Constitucional del Congrés. El principi d’unitat política preval sobre el dret a l’autonomia. 

La garantia a favor de la ­nacionalitat es tradueix en el fet que, en tot cas, el text de l’encara projecte d’ Estatut ha de ser aprovat en referèndum pels ciutadans destinataris d’aquest Estatut. L’última paraula per a l’entrada en vigor de l’ Estatut la tenen els ciutadans de la na­cionalitat. La Constitució Territorial és, doncs, la suma d’un pacte entre el Parlament de la nacionalitat i el Parlament de l’ Estat i d’un ­referèndum de la població ­destinatària de l’esmentat pacte. És mitjançant la combinació de la democràcia representativa, pacte entre parlaments , i la ­democràcia directa, referèndum ciutadà, com el constituent va voler que s’interpretés la ­Constitució espanyola per fer possible l’exercici del dret a l’autonomia de les nacionalitats.

Aquesta Constitució Territorial es va respectar escrupolosament en el procés estatutari català de 1979/1980 i es va tornar a respectar escrupolosament en el procés estatutari derivat de la reforma de l’ Estatut del 2006. El projecte de reforma de l’Estatut d’Autonomia va ser aprovat al Parlament amb una majoria superior a la de dos terços exigida per l’ Estatut del 1979, va ser remesa a les Corts , en què hi va haver una negociació molt intensa entre la comissió Constitucional i la delegació del Parlament , i va ser sotmès a referèndum. S’ha de subratllar que el control de constitucionalitat que va fer la comissió Constitucional va ser molt intens. Tant que Esquerra Republicana va considerar que s’havia desnaturalitzat el text aprovat al Parlament de Catalunya i va propugnar el no, coincidint amb el Partit Popular, en el referèndum final. En tots els passos es va respectar no només la lletra sinó també l’esperit de la Constitució Territorial. Aquesta interpretació constitucional seria anul·lada per la STC 31/2010, en que el Tribunal Constitucional desautoritzaria el pacte entre el Parlament de Catalunya i les Corts Generals i trauria l’última paraula pronunciada pels ciutadans en re­ferèndum. L’ Estatut no seria a partir d’aquell moment un resultat del pacte i del referèndum, sinó de la voluntat unila­teral d’un òrgan de l’ Estat . D’aquesta manera, el Constitucional deixava sense efecte les dues garanties en què descansa la Constitució Territorial del 1978. El que el constituent havia pretès evitar que es produís, es va acabar produint.

Aquesta és la raó per la qual a Catalunya no hi ha Constitució Territorial i per la qual manquem d’una forma jurídicament ordenada per resoldre la integració de Catalunya a l’ Estat. Ja no és possible si més no la via de la reforma de la Constitució. Ja no és possible tornar a donar vida a la “doble garantia” del 78. La Constitució Territorial ha de ser substituïda per una altra de diferent. La reforma ja no és possible. - Javier Pérez Royo - lavanguardia.com


PAYO TODAY


La Fundació Secretariat Gitano vol donar-li la volta als titulars. Per segon any consecutiu han iniciat una campanya que pretén cridar l'atenció sobre el tractament que solen fer els mitjans de comunicació de la comunitat gitana, que ressalten l'ètnia dels subjectes de les informacions quan no és necessari per comprendre-les. "Què passaria si en comptes de parlar de gitanos, parléssim de paios?", Es pregunten.

El resultat és un diari anomenat "Payo Today", que la fundació repartirà a les redaccions espanyoles, protagonitzat per titulars iguals als que solen escriure quan es parla de gitanos o gitanes però en els quals el subjecte no ho és. L'objectiu és "convidar a reflexionar" als periodistes "sobre la seva responsabilitat en la configuració de la imatge social de la comunitat gitana".

"El missatge xenòfob del paio Trump li upa a la Casa Blanca", "baralla entre clans a la seu del PSOE", "Els Papers de Panamà: així defrauden els paios rics" o "2016, l'any en què els sondejos paios no van donar ni una "són alguns dels titulars que inclou aquest resum de l'any en clau d'humor.

En tractar a la comunitat gitana en els mitjans "se segueix esmentant l'ètnia en informacions en què no seria necessari per a comprendre la notícia; es continua utilitzant un lèxic inadequat amb connotacions negatives (clan, baralla, patriarca ...), la comunitat gitana continua sobrerepresentada en les notícies negatives i és molt fàcil caure en l'estereotip a l'hora d'informar ", expliquen des de la fundació.
Als titulars ficticis els acompanyen altres tants reals com a "exemple del tracte discriminatori quotidià". "El presumpte agressor és d'ètnia gitana", "Por a Estepa al fet que un clan gitano imposi la seva llei" o "Sanitat assegura que l'origen de l'epidèmia de xarampió està entre persones d'ètnia gitana" són alguns d'ells. Ho expliquen a eldiario.es

La iniciativa està molt bé, si no fos...., si no fos per que no és cert el que els de la Fundació Secretariat Gitano reivindiquen, el tractament del que es queixen, el tractament que se'ls dona, és el que és pèrquè ells són així, diferents, en el bo i el dolent, els gitanos és la única raça, l'ùnic poble que no ha estat sotmes per ningú, que continua visquent a la seva manera, seguint les seves propies lleis i comerciant com ho ha fet sempre, però el tractament que se'ls dona és l'adequat. Quan a la Mina passa el que passa i cinc-centes persones han de marxar corrents perquè corren perill, és per que són gitanos i com hi ha un mort pel mig saben que hi haurà venjança, venjança gitana, ordenada en aquest cas per una especie de sinistre Doña Rogelia, i això en el món dels paios les coses no es solucion en així, és més, sovint hi ha noticies de 'reyerta en una boda, con un muerto y dos heridos', sense dir que era un casament gitano,  se sobre enten, no cal ni especificar que els de 'la boda' eren gitanos.

Suposo que heu vist aquests reportatges de gitanos que viuen en barraques, carregats d'or, amb teles enormes i Mercedes a la porta, que diuen que treuen els diners del mercadillo, etc etc, y diuen que 'nozotros semo honraos', però són trapaceros, i ho són molt, els hi agradi o no, però, tambè hi ha paios trapaceros que tenen Mercedes encara que no vagin pels mercadillos, i tambè hi ha morts 'en reyertas familiares' nomès que la venjança pels morts es deixa gairebé sempre en mans de la justicia. El que succeeix és que els prejudicis nomès els veuen ells i no és que facin gran cosa per evitar-los. Iniciatives com aquesta no deixa de ser més que un exercici de bonisme, una distracció, però el tracte que se'ls dona no és discriminatori, és el que hi ha...., les coses són com són, no com es voldria que fossin.

A nivell personal he tingut diferents tractes amb gitanos, i no en puc dir res de negatiu, ans al contrari, de la mateixa manera que us diré que a nivell negocis els he enredat més vegades jo a ells que ells a mi, llevat del cas del 'repus', en que el trapacero vaig ser jo, però aquesta es una història que ja explicaré un altre dia, com la de Juan José i algun altre.....
NOTICIAS 24/7 - EL PERIODICO