Ahir es va cel·lebrar el dia Mundial de la poesia, pero ens recorda Sani Girona que tambè es cel·lebra un dia d'aquests, el dia mundial de la procastinació. Caldrà celebrar-lo, o no?
Dia de la procastinació
... i si no avui, llavors demà. Potser!
Obligació de fer, en comparació amb el cicle, la factura a pagar ... tantes coses a fer que és possible posposar les coses. Potser vagi a la primera Jornada Mundial de la procastinació.
La procastinació és simplement postergar el que pot fer-se el mateix dia. El comportament que pot ser percebut com atractiu en molts sentits, però pot arribar a ser patològic i insuportable per a l'entorn.
Signar el vot dels més joves? Demà
Fer la declaració d'impostos? Aquest cap de setmana.
Demanar cita a la perruqueria? La setmana que ve.
Anar a veure a la sogra? Alguna vegada!
Diu Weyergans de François, la procastinació és una defensa immune contra una societat molt dura, una manera de defensar-se dels atacs del món modern.
Així que, ¿per què fer avui el que es pot fer l'endemà? -
El dia exacte en que s'ha de cel·lebrar, com es va pospossant encara no se sap exactament quin serà. Un d'aquests a venir segur. Penseu que el món és plé de procastinadors.
El dia exacte en que s'ha de cel·lebrar, com es va pospossant encara no se sap exactament quin serà. Un d'aquests a venir segur. Penseu que el món és plé de procastinadors.
.png "English"){kind=small}
6 Comentaris
ummmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm ¡¡¡¡ ¿ sabe qué, ..........?...... Mejor le contesto mañana ¡¡¡¡¡ jajajaja ¡¡¡
ResponEliminaAy Señor ¡¡, No. Los refranes son populares. Lo popular llevaba experiencia y la experiencia es aquello que te dice por haber ya sucedido lo que puede fallar y/o acertar por ya probado. Y a lo que voy; el refrán dice así : No dejes para mañana lo que puedas hacer hoy.
Salut
Les administracions practiquen la procastinació. No paguen les factures al seu venciment, deixen els malats postergats a l'espera de les operacions quirúrgiques,
ResponEliminaJo tinc factures, deixen per a més endavant tornar els diners que ens deuen. El poder ja sap com anar passant, fent la viu-viu i romandre asseguts a les seves poltrones.
Ah, una altra cosa, també sap el poder com posar cortines de fum i com distreure'ns per tal d'amagar els seus incompliments.
Salut
Francesc Cornadó
Faré com el Miquel i el comentari el deixaré demà. Potser.
ResponEliminaAnava a deixar un comentari, però ja ho faré després. Després de què? Després de pensar si avui em dutxo o ho deixo per demà, total avui ja ha caigut prou aigua.
ResponEliminaacá se festeja el día posterior al después
ResponEliminajejeje
saludos
ja contestaré als comentaris, demà....., o passat.
ResponElimina