Deixeu que els nens s'embrutin

"Sembla ser que, d’un anys ençà, entre la població urbana no paren de créixer les al·lèrgies, l’asma i les intoleràncies a certs aliments, problemes que no semblen afectar les comunitats rurals. El que se sospitava feia temps, ara ho comencen a confirmar els científics: l’excés d’higiene pot arribar a ser contraproduent. Tot organisme viu, i molt especialment durant la infantesa, necessita aprendre a conviure amb l’entorn en el que creix. Una certa exposició als factors patògens és beneficiosa, perquè ajuda el cos a crear les defenses adequades per combatre’ls, mentre que d’una criança enmig de cotó fluix només se’n resulten éssers vulnerables a la primera agressió accidental (que, tard o d’hora, es produirà), diu Allau del blog de Dani Closa."

No cal fixar-s'hi molt per adonar-se que la mainada avui en dia està tan sobreprotegida per uns pares filo-paranoics que succeeixen aquestes coses. Els voldrien tenir tancats en una urna de vidre per allunyar-los de qualsevol perill i aixó és el pitjor que es pot fer i de fet s'està fent. La mainada ha de voltar lliure, s'ha d'embrutar, ha de dur assenyalats els genolls i colzes (hom de petit era el rei de la mercromina), és bo fins i tot que els més menuts mengin terra del parc encara que per allí s'hi hagi pixat un gos suara, no passa res, ans al contrari és bo ingerir microbis, qualsevol metge pediatra ho sap. Com és bo que mengin aliments naturals, no ecològics, no ens confonguem ni auto enganyem, vull dir que res de llet liofilitzada, pasteuritzada i desnatada i així exactament igual amb altres aliments tan nets i depurats que se’ls hi donen i que no aporten defenses al cos, que tornin a menjar escudella, gra, verdura i pasta, i per berenar pa amb vi i sucre o amb oli i sucre i es deixin de pastelets, xuxes i porqueries MacDonaldianes per l'estil, i sobre tot que juguin al carrer, a la plaça o al parc, si és possible, si no hi ha normatives municipals idiotes que no deixen jugar a pilota a parcs i places. El carrer és molt important per als nens i no que es passin tota la santa tarda amorrats a la Tele o a la PSP. Aquesta generació de pares que puja aquesta mainada tan sobreprotegida, tan temorosa de tot i de tots, els hi està fent un flac favor pel seu desenvolupament com a persones el dia de demà. Com diu Allau, si cau el xumet al terra, es cull i se li torna a posar a la boca a la criatura, que no li passarà res, ah! i l'aigua del biberó, de l'aixeta.