“Jo condemno el cristianisme, jo elevo contra l'Església cristiana la més terrible de totes les acusacions que mai ha llançat un acusador. Per a mi, és la més gran de totes les corrupcions imaginables, va tenir la voluntat de l'última corrupció imaginable. L'Església cristiana no va deixar res lliure de la seva corrupció, de tot valor va fer un no valor, de tota veritat una mentida, de tota probitat una baixesa d'ànima. I encara s'atreveixen a parlar dels beneficis que ha reportat a la humanitat. Suprimir qualsevol misèria era cosa contrària al seu més profund interès: viu de misèries, va crear misèries per eternitzar-se ... Per exemple, el cuc del pecat: l'Església va ser precisament la que va enriquir a la humanitat amb aquesta misèria ... La igualtat de les ànimes davant Déu, aquesta falsedat, aquest pretext per les rancúnies de tots aquells que tenen l'ànim abjecte, aquesta idea que és un explosiu i que va acabar per convertir-se en una revolució, idea moderna i principi de decadència de tot l'ordre social és dinamita cristiana ... Els beneficis humanitaris del cristianisme! Aquest va fer de la humanitas una contradicció amb si mateixa, un art d'arruïnar-se a si mateix, una voluntat de mentir en sí, un menyspreu i una repugnància contra tots els instints bons i honrats. Aquestes són per a mi les benediccions aportades pel cristianisme. El parasitisme com a única pràctica de l'Església, l'Església, que amb els seus ideals anèmics, amb les seves idealitats de santedat, xucla de la vida tota la sang, tot l'amor, tota l'esperança, el més enllà com a voluntat de negar tota realitat; la creu com a signe de reconeixement per la més subterrània conjura que mai ha existit, conjura contra la salut, contra la bellesa, contra el benestar, contra la bravura, contra l'esperit, contra la bondat de l'ànima, contra la vida mateixa ...

Jo vull escriure sobre totes les parets aquesta eterna acusació contra el cristianisme, allà on hi hagi parets; jo tinc una escriptura que fa veure fins i tot als cecs ... Jo dic al cristianisme l'única gran maledicció, l'única gran corrupció interior, l'únic gran instint de venjança, per al qual cap mitjà és prou verinós, ocult, subterrani, petit, jo l'anomeno l'única immortal vergonya de la humanitat.

I pensar que mesurem el temps partint del dia funest en què va començar aquesta tan degradant fatalitat: des del primer dia del cristianisme! I per què no millor des del seu últim dia? ¿Des d'avui? ¡Transmutació de tots els valors! ...

Friedrich Wilheim Nietzsche.

L'estat vaticà, l'heretgia del cristianisme.