A partir d'ara, ni els bars ni els restaurants podran utilitzar les setrilleres, segons una normativa de la CE que també obliga a etiquetar més bé l'oli perquè el consumidor estigui ben informat. La normativa no deixa de ser curiosa i obre molts interrogants.
Aquesta mesura afectarà també a la curta o a llarga al vi de la casa que et posen en una gerra o a vegades en porró. Suposo que aquesta mesura afectarà tambè al vinagre, que si de vi, de módena o de ves tu a saber què, que n'hi ha de moltes maneres. I la sal i el sucre, es veuran afectats?. No se quan em posen el sucre de qui és el que hi ha dins, si és sucre de 'Azucarera Española', o d'Andorra, molt més barat però que endolceix menys. I la sal? és Costa, és marina, és iodada. Als restaurants de menjar ràpid ja et donen les mini dosi d'oli, sal o sucre, encara que tampoc saps de qui és, i, que voleu que us digui, però això és una estocada mortal als fabricants de setrilleres, a banda que se'm fa difícil acceptar la desaparició d'un estri tan clàssic com les setrilleres de tota la vida.
Tampoc es pot garantir que l'oli que hi hagi d'ins una ampolleta monodosi sigui el de la marca de l'ampolleta, prou en saben els de les discoteques d'omplir envasos irreomplibles canviant l'alcohol original pel de garrafa.
I Rafael Marquina i el seu afamat disseny de setrillera de fa 50 anys?.
Tot plegat sembla no ser gran cosa més que el desori de quatre enzes avorrits de Brussel·les, possiblement els mateixos que varen perpetrar la cosa aquesta de la ISO-2000, que ja deia Dilbert que és el número de cerveses Heineken que es varen prendre en una nit i així els hi va sortir l'engendre.
Aquesta mesura afectarà també a la curta o a llarga al vi de la casa que et posen en una gerra o a vegades en porró. Suposo que aquesta mesura afectarà tambè al vinagre, que si de vi, de módena o de ves tu a saber què, que n'hi ha de moltes maneres. I la sal i el sucre, es veuran afectats?. No se quan em posen el sucre de qui és el que hi ha dins, si és sucre de 'Azucarera Española', o d'Andorra, molt més barat però que endolceix menys. I la sal? és Costa, és marina, és iodada. Als restaurants de menjar ràpid ja et donen les mini dosi d'oli, sal o sucre, encara que tampoc saps de qui és, i, que voleu que us digui, però això és una estocada mortal als fabricants de setrilleres, a banda que se'm fa difícil acceptar la desaparició d'un estri tan clàssic com les setrilleres de tota la vida.
Tampoc es pot garantir que l'oli que hi hagi d'ins una ampolleta monodosi sigui el de la marca de l'ampolleta, prou en saben els de les discoteques d'omplir envasos irreomplibles canviant l'alcohol original pel de garrafa.
I Rafael Marquina i el seu afamat disseny de setrillera de fa 50 anys?.
Tot plegat sembla no ser gran cosa més que el desori de quatre enzes avorrits de Brussel·les, possiblement els mateixos que varen perpetrar la cosa aquesta de la ISO-2000, que ja deia Dilbert que és el número de cerveses Heineken que es varen prendre en una nit i així els hi va sortir l'engendre.
.png "English"){kind=small}
12 Comentaris
Quan haguem fet net a casa ens haurem d'ocupar d'aquests milers de polítics i buròcrates europeus, sens dubte.
ResponEliminason gilipuertas ¡¡¡
ResponEliminaTot una collonada, Francesc. I no cal reomplir. Per exemple: Quants fabricants de vermut hi ha a Catalunya? Dos, tres? Com fan el vermut tots els altres venedors que escriuen la seua marca a les ampolles? Un bon tema per als periodistes gastronòmics, si és que a algú li interessa.
ResponEliminaI el tema de l'oli d'oliva és inacabable. Desafio qui vulgui que m'encerti en una cata "a cegues" no la marca, sinó simplement si és oli verge o extraverge. Després, esclar, hi ha allò dels gustos de cadascú.
Per cert, jo diria que en els bons, bons, restaurants treure l'oli a taula és una vulgaritat, els plats han d'estar perfectament preparats, arrodonits des de la cuina.
Jo crec que cada dia pensen quina ximpleria ens etzibaran avui
ResponEliminaLluís, se'ns està girant molta feina.
ResponEliminas'avorreixen Miquel, i alguna cosa han de fer, i amb el clima de Brussel·les no es pot esperar res de bó.
ResponEliminaMiquel, el meu pare era catador d'olis, però la majoria ni flowers.
ResponEliminaquan als plats ja amanits, jo necessito les setrilleres, sempre m'hi falta sal i pebre.
alguna cosa han de fer Júlia, ja deia abans que a Brussel·les s'avorreixen molt.
ResponEliminaTot aixó de Brussel·les i tot aquest fncionariat s'haurien d'haver traslladat a Sevilla. Segur que aniriem més bé.
Totalemente de acuerdo, en lo de la ISO 2000, estoy seguro que participo una papelera... menuda panda de retrasados...
ResponEliminaUn momento, un momento que la cosa no termina aquí. Si hablamos de restaurantes llegará el dia que tendrán que poner un letrero que diga de donde y como son las patadas, el tomate, los garbanzos. Y la carne si es de Girona o Galicia. sin olvidarnos del pescado.
ResponEliminaY para el proximo año de que marca es la pantalla y de que color es el teclado.
la tonteria de la ISO se merece un escrito aparte.
ResponEliminaTot arribarà Josep, de fet a la carn ja va així des de les vaques bojes, pots saber la vedella d'on és i qui són son pare i sa mare, llevat que sigui il·legítima que després no se si ho controlen.
ResponElimina