Ja em dispensareu pero el cas de Patricia Heras m'ha atrapat. El seu cas és el que no hauria de ser en una societat suposadament civilitzada i democràtica, però ha passat i Patricia es va suïcidar fa dos anys, davant la passivitat de tota una societat que no ho vol veure o mira cap una altra banda davant de la injusticia de la maquinaria de l'Estat. Aqui expliquen amb més detall la seva història, i la nostra vergonya colectiva.