Suposo que hauria de ser d'una altra manera, i voldria que així fos, pero no m'hi sé veure, em sento incapaç d'identificar-m'hi i faig meva la frase de Theo Angelopoulos:
"No aniré a cap manifestació nacionalista, sota cap bandera. Sé que aquesta opció em predisposa a ser la primera víctima. Perquè sóc sempre i arreu un estranger."
.png "English"){kind=small}
14 Comentaris
Sembla mentida i ganes de dur la contrària però quanta més parafernàlia patriòtica menys m'agrada tot plegat i mira que em tinc per catalanista avant la lettre, que diuen els gavatxos.
ResponEliminaAra en tinc a casa altres problemes més grossos..
ResponEliminaCom que soc mig grega i m'ha agradat el que diu el Theo, ara puc dir que em sento molt compatriota seva ;)
ResponEliminaFrancesc, la gent que pensin per compte propia i deixin que els altres gaudeixin del dret a fer el mateix. I perdona si sóc un pesat per desitjar que tots ens expressem i fem les coses com millor ens sembli. Faltaria més!
ResponEliminaja en som dos jÚLIA, a més a mi les criaturades inconscients no m'agraden, i en tota aquesta historia d'inconsciència i bufada de coloms, n'hi ha molt, massa.
ResponEliminam'ho imagino Miquel, aixó és important i al que t'has de dedicar, la resta pot esperar.
ResponEliminaun bon director de Cinema Kalamar, i un paio molt lúcid.
ResponEliminaen aixó estem Josep, en aixó estem.
ResponEliminaPer al Theo: i si fos sense bandera?
ResponEliminasempre hi ha una bandera Miquel, i aquest sól ser el problema.
ResponEliminaTodos somos patriotas en nuestra medida, unos de su pueblo, otros de su provincia, algunos de su autonomía y otros de su pais.
ResponEliminaYo reconozco que soy nacionalista (en mi medida y mi criterio) español, ocurre que cuando veo a según que gente con la bandera de mi país me dan ganas de vomitar.
El problema no son los países, ni los tienen los países, los problemas a solucionar son de las personas y un uso instrumentalizado de la bandera (como la del PP) no soluciona nada. Parece que en España solo se es español si defiendes tal o cual postura, como si tuviesen la capacidad de ponerte y quitarte de tu país.
Jo hi aniré, però a hores d'ara començo a estar cansat d'haver de reivindicar-nos constantment amb noves facetes. I no vull ni imaginar-me què passarà si seguim arrossegant-nos i l'any vinent encara no som independents, que tampoc seria tan estrany...
ResponEliminaTemujin: lo de España lo puedes aplicar a Catalunya, viene a ser lo mismo.
ResponEliminano ho serem d'independents l'any vinent Joan, suposant que supossessim que ja és molt suposar que tot anès com una seda i el Pp col·labores etc etc, i que en la consulta guanyés el SI, el procès seria llarg (almenys quatre o cinc anys) i dolorós, aixó segur.
ResponElimina