Tots tenim secrets més o menys confessables, uns més que altres, i els genis tenen o tenien també els seus secrets. Aquest és el cas de Goethe, un secret possiblement diferent del secret de la majoria de mortals, però amb el que m'hi sento molt identificat, car crec que puc compartir-lo amb ell fil per randa i a diari. Qui ens parlava d'aquest secret de Goethe era Joan Fuster, que el que no sabia és que era també, el meu secret.

Fuster va deixar escrit:

"El secret de Goethe és que era un individu que sabia cagar amb dignitat. Les variants possibles serien 'cagar augustament' o 'cagar imperceptiblement' (els genis també tenen la seua fisiologia, i l'error dels qui els estudien és que ho obliden"

El concepte de cagar imperceptiblement crec s'hauria de matitzar atès l'art de cagar sol deixar a banda d'un rastre físic més o menys densament corpori, un rastre olorós o pudorós que convé reduir amb ambientador o simplement cremant un tros de paper de vàter encès amb un llumí o encenedor.

I ja que parlo de la cosa escatològica o lògica de cagar, recordar-vos l'opuscle que vaig publicar fa un parell d'anys sobre 'les virtuts de cagar'