La Mesquita de Còrdova va ser construïda entre els anys 780 i 785 per Abderramán I. Dotze segles després, el 2 de març de 2006, l'Esglèsia Catòlica va inscriure l'immoble al seu nom en el Registre de la Propietat número 4 de Còrdova (tom 2381, llibre 155, foli 198). El tràmit va costar a penes ... 30 euros!. Aixó va ser possible gràcies a que José María Aznar va canviar la Llei Hipotecària el 1998 per permetre a l'Església apropiar-se d'edificis de domini públic, encara que siguin patrimoni de tots els espanyols: n'hi ha prou que el senyor bisbe doni fe i certifiqui que pertanyen a l'Església, sense necessitat de notari. Aixó vol dir per exemple que segons informa Ágora socialista, l'Esglèsia disposa d'un edifici de 23.400 metres al centre de Còrdova que li surt gratis. No paga l'IBI i tampoc s'ocupa de les despeses de conservació.

L'entrada a la Mesquita de Còrdova costa 8 euros per persona, a l'any rep més d'un milió de visitants. No et lliuren factura i és dubtós que els diners recaptats pagui impostos: es considera un donatiu i, com a tal, està exempt de tributació. El bisbat de Còrdova disposa de la Mesquita com la seva absoluta propietat. També decideix qui pot treballar-hi com a guia i qui no. No és estrany que hi hagi dies en què es tanqui l'accés als turistes perquè hi ha, per exemple, una convenció de sacerdots al seu interior. No obstant això, les despeses de restauració i conservació no les paga l'Església: les cobreix l'Estat.

Des de 1998, l'Església ha inscrit al seu nom centenars d'edificis, molts d'ells finançats pels veïns de cada poble o ciutat. Zapatero no va canviar la llei en vuit anys, Rubalcaba va prometre reformar-la al seu programa electoral. És improbable que tal abús l'elimini el PP però, amb una mica de sort, potser la Unió Europea obligui el Govern a cobrar l'IBI a l'Església, igual que va fer amb Itàlia. I no són pocs diners. Que l'Església estigui exempta de pagar alguns impostos, un privilegi medieval, ens costa 11 mil milions d'euros l'any, segons Europa Laica. És que tampoc paguen l'impost de successions, ni IRPF, i tampoc és que sigui l'esglèsia tan altruista, car a Caritas hi aporta només un 10% del seu pressupost, el 90% restant corre a càrrec (més diner públic) de l'Estat o ciutadans anònims.