About Me
.

21/1/17

EL LLEGAT DE JOAN FUSTER

EL LLEGAT DE JOAN FUSTER

El llegat de Joan Fuster comença a reviure, la inauguració del museu dedicat a l'escriptor és el primer pas per convertir a Sueca, la ciutat de l'autor de 'Nosaltres, els valencians', en un focus cultural i d'investigació.
- Francesc Pérez Moragón, director del Espai Fuster. Jesús Císcar  -
Vint anys després de la seva mort, la memòria de Joan Fuster (1922-1992) reviu a Sueca, la ciutat valenciana de la Ribera del Xúquer en la qual va néixer, va morir i va viure fins i tot quan ja s'havia convertit en un intel·lectual de referència per a importants sectors de l'opinió pública, sobretot en el trànsit del franquisme a la democràcia, un període tan convuls com productiu en què va defensar les llibertats democràtiques i va reivindicar el dret a l'autogovern del País Valencià des d'una concepció nacional compartida amb la resta dels territoris de llengua catalana.


El dia 25 de gener, a la capital de la Ribera Baixa, en la que va ser casa, s'inaugurarà al Museu Fuster, primer pas llargament esperat d'un projecte que pretén fer d'aquest espai un focus de cultura i un àmbit de recerca a l'alçada del talent de l'autor de incisives obres d'assaig sobre temes universals com El descrèdit de la realitat (El descrèdit de la realitat), Contra Unamuno i els altres o Diccionari per a ociosos, de treballs d'història cultural com Poetes, moriscos i capellans o heretgies, revoltes i sermons, de revisions crítiques de la literatura clàssica i contemporània; d'aforismes de voltairiana agudesa o dietaris en la línia d'un Josep Pla o Montaigne; de guies de viatge erudites i amenes com la famosa El País Valencià i d'aproximacions a la qüestió civil i identitària tan influents com Nosaltres, els valencians....

Adolf Beltran - eldiario.es


20/1/17

LA PUJADA DE LA LLUM EXPLICADA A LA MEVA FILLA

LA PUJADA DE LA LLUM EXPLICADA A LA MEVA FILLA


Per desmentir el tòpic periodístic que poques coses hi ha més fosques que la factura de la llum, em vaig proposar desentrallar el mercat elèctric en pla "la pujada de la llum per dummies", o millor encara: ser capaç d'explicar a la meva filla petita, de cinc anys. En fi, ser capaç d'entendre-ho fins i tot jo.
Així que, després de passar el matí llegint-me desenes d'articles amb títols de l'estil de "com entendre la factura de la llum", escoltar a tots els experts en ràdios i televisions, i consultar uns quants llibres i al meu cunyat, vaig asseure a la meva filla al sofà i em vaig armar de pissarra i guix, disposat a explicar-li per què a Espanya tenim una de les energies més cares d'Europa, i pujant.

Vaig començar explicant-li quines són les grans empreses que a Espanya controlen el mercat en règim d'oligopoli, la vaig posar en antecedents (en pla senzill, la privatització d'Endesa es pot explicar com un conte infantil), i vaig anotar a la pissarra qui són els accionistes ( bancs, fons d'inversió, o en el cas d'Endesa la italiana Enel).

Després li vaig explicar com en els noranta es "va liberalitzar" el mercat i el govern va decidir fixar compensacions per recuperar les inversions ja realitzades (els famosos Costos de Transició a la Competència, CTC, calculats a la babalà en 12.000 milions d'euros), així com el no menys famós "dèficit de tarifa", diferència entre el que paguem els consumidors i el cost de produir electricitat ...

-Un Moment, pare - m'interromp la meva filla, 'marisabidilla' -. I com és possible que el dèficit aquest no deixi de créixer, si les elèctriques sempre tenen beneficis?

-Bé, estimada, és que els costos no són reals, sinó una estimació a partir del que les pròpies companyies diuen que ...

-I no s'ha fet cap auditoria des d'aleshores per calcular el cost real?

-Eehhh, No, crec que no.

-I Qui paga aquest dèficit i els CTC aquests?

-Nosaltres, És clar. És la part fixa del rebut de la llum. Com també hem pagat la moratòria nuclear, les ajudes al carbó, els incentius a renovables, la xarxa de distribució ... Però m'ho dius a mi que t'expliqui el de les subhastes. Resulta que perquè els preus baixessin, es va deixar en mans del mercat. La llei de l'oferta i la demanda que ja et vaig explicar un altre dia. Es van organitzar subhastes on uns venien i altres compraven, i així resultava el millor preu...

-I Els que produeixen i els que comercialitzen no seran per casualitat els mateixos?

-Bé, En alguns casos si. Les elèctriques tenen les seves pròpies comercialitzadores, es compren i venen entre elles, si. Però no eren les úniques. A la subhasta anaven altres empreses, i també entitats financeres, brokers ...

-¿ Brokers? No em estaràs explicant que hi havia especulació ...

La meva filla no en deixa passar una. 

Sí, vaig reconèixer que fins a 2013 allò de les subhastes era una conya, amb tot tipus d'agents estrangers jugant amb els preus en base a les expectatives de futur, el que feia que el preu de la subhasta (i del rebut) fos sempre superior al preu que s'acabava pagant al mercat majorista. Fins i tot Goldman Sachs participava en la festa. Però allò va acabar quan, després d'una altra pujada escandalosa, el ministre Soria va decidir que la part variable de la factura es fixés també en la subhasta majorista, i aquí estem. Ara es calcula diàriament a partir de la previsió de consum de l'endemà. Van entrant primer les fonts energètiques més barates (nuclears, hidroelèctriques, renovables), i si no es cobreix tota la demanda, entren altres més cares. El preu per totes ho posa l'última a entrar, la més cara ...

-La Més cara? I el megawatt de les nuclears ja amortitzades es paga igual que en les centrals de gas?

-Sí, Filla. Sistema marginalista es diu ...

- I què passa si una mateixa companyia posseeix hidroelèctriques, nuclears, renovables, de gas, de carbó ...? A més, si jo fos directora, oferiria menys de les primeres í acabarien entrant les més cares, no? Posem que el megawatt em costa 20 euros en una hidroelèctrica, i després el paguen a 80 en la subasta… 
Què llesta meva filla. Però aquest és el tipus d'entremaliadures que se li ocorren a una nena de cinc anys, no creiem que una multinacional vagi a actuar així. És veritat que hi ha sospites, i ja van multar a Iberdrola, però jo prefereixo negar-ho per preservar la innocència de la meva filla. 

-Llavors, Pare, per què les companyies espanyoles són les que més beneficis tenen a Europa i les que més dividends reparteixen? I per què la tarifa espanyola és sempre de les més cares d'Europa? Hi ha alguna relació? 

El tipus de coses que sent al cole, i després em ve amb aquestes preguntes en pla Mafalda. 
-Mira, Filla, millor ho deixem, que va a començar Peppa Pig. 
-Però Encara no m'has explicat per què avui puja la llum una altra vegada. 
-Pel vent, filla, pel vent. I que no plou. Ah, i el gas. I els francesos. I que fa molt de fred, no veus que a la tele no parlen d'una altra cosa? 
-I Això de les portes giratòries, papa? 

- Que t'ho expliqui la teva mare!


ISAAC ROSA
eldiario.es
LA IL·LUSIÓ DEL CONEIXEMENT

LA IL·LUSIÓ DEL CONEIXEMENT


Tenir estat de consciència en els temps que ens han tocat viure, comporta caure en l'angoixa, la crispació, la desesperació o la indiferència, i no per les actuals circumstàncies polítiques propiciades per aquests paranoics del PP i les seves manifestacions obscenament extemporànies. Ni pel “groguisme” de la Brunete mediàtica, que ni molt menys ajuden, aquest és ja l’extrem últim on no hi ha res a fer, llevat d’esperar que vingui de nou Jesús de Natzaret i com als fariseus els faci fora a tots del temple de la democracia. 
Però no vull arribar a aquest punt que ho fa tot ja gairebé insostenible, al que volia referir-me en el comentari d'avui, és que en unes circumstàncies diguéssim “normals” en un país democràtic normal, un ciutadà normal i conscient del seu entorn, és una persona que intenta i pretén estar informat. Per tant, llegeix el, o els diaris que considera oportú, escolta la o les ràdios i veu la o les Televisions que té al seu abast i es connecta a Internet. Òbviament doncs, aquest ciutadà, d'entrada està sobresaturat d'informació, que és incapaç de pair, analitzar i racionalitzar, bàsicament perquè l'únic que rep en el cas dels tres mitjans informatius esmentats, és saturació i desinformació. Hi ha molt poc anàlisi al seu abast i a més, sempre amb el dubte de a quins interessos serveix l'analista, per més honest que sobre el paper pugui semblar.
La proliferació de noticies gairebé sempre negatives, els constant anar i venir de sigles, incomprensibles en més d'un i dos casos. 
El degoteig de declaracions i contra declaracions, la quantitat de inexactituds que constantment escolta quan toquen un tema que ell més o menys coneix, etc. etc. I aleshores, el ciutadà vol arribar a tot arreu, pretén ajudar a tothom, entendre-ho tot, no te veu per opinar o replicar - el temps es escàs pels oients a ràdios i diaris - i és va enrocant en si mateix, fins arribar a l'estat d'angoixa que us deia en principi. O bé, i encara és pitjor o més preocupant, pot arribar a caure en un estat de total i absoluta indiferència.
No pretenc criminalitzar els medis, entre d'altres coses per que ja ho fan ells tots sols, però si és cert que una mateixa noticia, te un abast i un tractament molt diferent segons el mitjà que la difon. Aixó si la arriba a difondre. No cal - suposo - que em prengui la molèstia de donar-vos exemples pràctics. Demà mateix, compreu tres o quatre diaris, escolteu les noticies del mateix número de ràdios i veieu els Telenotícies d'unes quantes cadenes, i observareu la magnitud del fenómen.
No pots refiar-te tampoc d'Internet, que en algun moment algun il·lús va pensar que era l’únic reducte de llibertat, tot i que si és cert que és potser el que més si assembla, encara que també s’ha d’anar en molt de compte i separar molt bé el gra de la palla. A banda que no hem d’oblidar que a la blogosfera encara estem a les beceroles, o per dir-ho d'una manera cinematogràfica, en l’època del Salvatge Oest.
Jo, com no sóc ni polític, ni periodista ni psicòleg, no us poc donar pas la solució, nomès heu de saber, ser conscients de que no sabeu res, que cada vegada esteu més desinformats, aquí toquen el tema en profunditat.

19/1/17

UN FRAU DE 12 MIL MILIONS D'EUROS

UN FRAU DE 12 MIL MILIONS D'EUROS


Aqui podreu trobar l'explicació a tot el sarao de la llum, l'abusiu preu del que paguem i tot el compinxeo de Govern, eléctriques i algú més en els comptadors digitals de la llum. Val la pena llegir-ho tot amb atenció, i potser començar a fer quelcom més que queixar-nos, i passar a l'acció d'una vegada. Estafaluz.comUn frau de més de 12.400 milions d'euros (a 31.12.2016), estafats la meitat d'ells mitjançant el Butlletí Oficial de l'Estat, amb la protecció dels tribunals i el Congrés, i un tal Soria de mestre de ceremònies.
Antonio Moreno Alfaro, un jubilat andalús es qui ho ha denunciat...., deia avui Gabriel Rufiàn que tot això de l'abusiu preu de la llum és terrorisme d'Estat, i a fe que té raó.



EUROPA ESTÀ AÏLLADA

EUROPA ESTÀ AÏLLADA


Ara ja sabem què significa la frase de Theresa May «brexit és brexit». Un adeu total. Un tall net. Un retorn als temps d’aquell cèlebre titular que anunciava: Boira al Canal, el Continent aïllat. La insularitat elevada a màxima categoria política en un temps en què tot està interrelacionat. Ni mercat únic, ni justícia europea, ni res que s’hi assembli. Per contra i a partir d’ara, un tracte de tu a tu entre ells i nosaltres, ho expliquen a elperiodico.cat.

És d’agrair que la primera ministra hagi aclarit la incertesa que regnava al voltant de la sortida del Regne Unit de la UE, però falta una dada fonamental. ¿Quant costarà l’abandonament? Segurament és prematur posar-li una xifra perquè la complexitat és enorme, i encara més quan no hi ha precedent d’una cosa semblant. Però May no pot donar a entendre que no tindrà un cost econòmic quan aquest serà molt pesat per al Regne Unit (i també per a Europa). Ha d’explicar als britànics que no serà gratis ni low cost. Ahir la primera ministra va insistir en el que s’estalviarà el país al no haver de contribuir al pressupost de la UE, obviant que les quotes tornen al Regne Unit en forma de serveis i altres prestacions i que ara haurà de ser Londres el que directament pagui per això perquè, com deia May, brexit és brexit. May dona la sensació que quan es lleva pensa que és Matgaret Thatcher i cap al vespre pensa que és Victoria Beckham.

Quan als britànics i la seva decisió, s'explica l'anècdota que el primer ministre britànic i el seu "chambelán" són a les costes de Dover, intentant observar algun rastre de mar o de França en un dia d'intensa boira. "Sire" li diu el "chambelán", Europa està aïllada de Gran Bretanya per la boira. És una manera de veure el món molt britànica quan encara no ha entès que ho ha perdut tot i nomès són la resta del no res de l'imperi perdut i extorsionat al límit, i instal·lats en la seva decadència es resisteixen a acceptar la realitat, encara que en la cosa aquesta del Brexit, la percepció és que qui mès hi perd és Europa. Els anglesos saben que volen i on volen anar, i Europa no.
SOLIDARITAT RELATIVA

SOLIDARITAT RELATIVA


Quan es parla de la solidaritat dels ciutadans europeus vers els migrants que tenim tancats sota zero en camps de concentració, em venen dubtes raonables sobre aquesta solidaritat de la que tan ens en vantem la majoria. Cert és que hi ha una solidaritat de sofà, o de teclat, fins i tot de contribució econòmica d'estar per casa que no representa massa esforç i tranquil·litza consciències, però quan el migrant arriba a l'àmbit proper, aquesta solidaritat relativa desapareix i dona pas a una hostilitat real i aleshores es quan els solidaris desapareixen o es poden comptar amb els dits de la mà.
Perque sino a Europa cada vegada tenen més exit els Polítics xenòfobs contraris als migrants?, a aquesta gent els vota cada vegada més gent, gent que deu ser solidaria, pero solidaris relatius de cap de setmana des del sofa o un teclat d'ordinador.
Ser solidari, potser seria acollir-los de veritat, físicament, o manifestar-se cada dia davant els nostres governs fins que es decideixin a solucionar aquest greu problema agreujat amb el fred d'aquest hivern més fred. Però això no ho fem, ho deixem per altri i altri no està per la labor.

Una nit vaig somiar que hi havia una marxa cap a Grecia, hi anàven milers de persones de tota classe i condició, hi anàvem per conscienciar als governs de la gravetat de lan situaciò i per ajudar en el que fes falta. Pero nomès era un somni, i ja fa temps que ens varen dir que els somnis somnis són.

18/1/17

SOBREVIURE AL FRED DE VERITAT

SOBREVIURE AL FRED DE VERITAT


Una mostra de la superficialitat de la nostra societat la podreu trobar en aquesta noticia.... aquest fred si que ens hauria de preocupar i no el ventet siberià de chichinabo del que tan en parlem aquests dies. 
Cooperants i diverses organitzacions de les Nacions Unides fa setmanes que denuncien la situació en què malviuen els refugiats a les illes gregues de l'Egeu a causa de les baixes temperatures i un fred que ja ha causat víctimes mortals. Fa deu dies la Comissió Europea qualificava d'“insostenible” la situació i aquest dimecres el comissari d'Immigració, Dimitrios Avramopoulos, ho ha comprovat directament. “Hem de trobar solucions avui, ni demà ni la setmana que ve, avui”, ha advertit durant una visita a l'illa de Lesbos.
Ho diuen, en parlen, reclamen, però ningú fa res, ningú intenta solucionar-ho, mentre aquesta pobra gent continua sobrevisquent al fred en aquests camps de refugiats, ningú o si algú ho fa no ens n'assabentem, fer el bé no és noticia.
L'INÚTIL ESPAI DEL TEMPS

L'INÚTIL ESPAI DEL TEMPS


Parlava un setembre passat de la inutilitat de l'espai del temps. He recuperat l'escrit a ran de la suposada onada de fred siberià que es veu havia d'haver arribat ahir i avui, i que almenys a Sabadell no l'hem vist ni patit. Aquest matí estàvem a -3º però sense humitat, i per tant era un fred més que suportable, pitjor va ser ahir a 6º però un vent que donava (maleïda expressió) una sensació de -10º. Per cert que el sapastre de la poda que ahir es va carregar internet al barri ha tornat, ho ha fet quan han marxat els de Cobra, dotze n'hi havia intentant arreglar el desastre, que per cert ha afectat a la Farmàcia i a la de la Loteria que a hores d'ara segueixen incomunicats amb la xarxa, i jo sort del Frankurt, que si no estaria com ells.
Parla sovint en Sala i Martin dels psicòpates de la borsa, però hauríem de començar a parlar també dels psicòpates del temps, que com els arbitres assistents, per la seva poca capacitat d'encertar, són totalment prescindibles. Els hostalers de Girona, agrairien i molt la supressió d'aquest espau a ràdios i teles. Afortunadament la gent molt més sensata, no fa cas ni dels del temps ni de les recomanacions del Govern, i aquest matí quan he sortit cap el riu amb la bici m'he trobat més o menys a la mateixa gent de cada dia, inclosos els pagesos que conreen els horts que hi ha a la vora del riu, potser perquè som els únics que en sabem del temps, almenys del del nostre microclima, cadascú del seu, com quan  anavem a l'estiu a Camprodón i en aparèixer quatre  boires per damunt de Setcases, per més seré que estés ja sabiem que al cap d'una hora pluja segura.

l'escrit del setembre de fa temps.
"Dissabte al matí vaig anar a Vilanova del Vallès. No vaig agafar la bicicleta atès els del temps havien avisat el dia abans que el dissabte plouria molt. Tan a l'anada com a la tornada, a Catalunya informació anaven avisant periòdicament que la gent anés en compte atès els aiguats serien molt forts i sobretot que vigilessin amb les rieres.
No va caure ni una gota al Vallès el dissabte en tot el dia i quatre gotes el diumenge al matí. Les rieres segueixen resseques i els del temps han ben errat en el seu pronòstic."
És una de les coses que no acabo d'entendre, que als informatius radiats o televisius donin tanta importància al temps, quan no tan sols no en té, sinó que no té sentit que donin els pronòstics. Erren massa quan la situació s'aparta de la normalitat, espanten a la gent i perjudiquen a l'hostaleria i als llocs d'esbarjo. I quan encerten és quan ja sabem - cadascú al seu territori - el temps que farà. Si algú vol informació té on consultar per informar-se i no cal malbaratar el temps radiat o televisiu. La vida segueix cada dia faci el temps que faci, i el que succeeix és que s'ha generat com una obsessió per saber el temps que farà.

Abans ho pelaven ràpid, però cada vegada ocupen més temps d'un TN com el de TV3 prou escadusser. Com els arbitres assistents, si erren més del compte, vol dir que no serveixen per a gran cosa i serà millor suprimir-los. El gremi d'hostaleria ho agrairia, els xiringuitos de la platja també, i els de la neu encara més." Això de l'espai del temps, és cosa de pobre i de provincians, com diria Nacho de Sanahuja. Fixeu-vos que al TN de tele3, entre el Barça i el temps ocupen mig telenoticies.
INCOMUNICAT

INCOMUNICAT


Des d'ahir a les 12 del migdia estic sense internet, com vaig per cable, no va el telèfon fix, la xarxa ni tampoc la Televisió, i l'internet del mòbil tampoc funciona, Com no és habitual, vaig deixar-ho estar, i després de dinar i fer la migdiada vaig veure que seguía encara incomunicat. 
Vaig trucar al 1004 i després d'estar molta estona parlant amb veus grabades, finalment s'hi va posar un tècnic persona, va començar a mirar, varem fer un reset, però la cosa no anava. Finalment varen obrir una incidencia amb el seu número i tot i em van enviar un missatge dient-me (cagati lorito) que ja em dirien alguna cosa i que si tenia alguna incidencia o volia informació m'adreçés a:

:http://movistar.es/particulares/atencion-cliente/soporte.tecnico...

... lo qual tenint en compte que no tinc internet no és el més adequat. 
I ara estic en un 'cul de sac', Si truco al 1002 0 al 1004 em diuen que ja tenen constancia de la incidencia i que están trabajando en ello. I clar, no els hi puc dir que ahir hi havien pel barri en Pepe Gotera i Otilio de l'Ajuntament fent la poda d'arbres i com venia la passada dels semovents de Sant Antoni, en apartar-se la grua no es va adonar que tenia el braç mecànic alçat i es va carregar una caixa d'instal·lació, de fet a l'exterior de casa per on entra el cable, n'hi ha un que penja...., pero clar, no els hi puc dir perque com ja saben la incidencia y están trabajando en ello, no em poden escoltar. És el que té la societat de la INCOMUNICACIÓ.

afegitó: i com és que estàs publicant?, doncs per què agafo el wifi que em cedeix el Frankfurt de sota de casa.