La primera vegada que vaig escoltar Antònia Font em varen recordar molt a Franco Battiato, tot i que ja vaig notar l'accent mallorquí que em deia no era ell, però pensava havien versionat alguna cançó seva. La primera vegada que vaig escoltar Manel em varen recordar Antònia Font, i, la primera vegada que vaig escoltar als Amics de les Arts em varen recordar Manel; Mishima tambè sona dins la mateixa monotonía musical. Cap d'ells, llevat de Battiato m'acaben de fer el pes. Deu ser que m'estic fent gran o que els meus gustos musicals van per un altre cantó. Dit aixó, amb els Manel mica en mica hi vaig entrant, tot i que qui cada vegada amb els pas dels anys m'agrada més, és aquest senyor. Digueu-li lentitud de reflexes.
¡Rompe con lo clásico! 3 botines de Bershka que arrasarán esta primavera
-
¡La revolución en calzado ya está aquí! 3 botines de Bershka que dominarán
la primavera. La primavera es el momento perfecto para renovar tu armario y
da...
Amic Puigcarbo, estic completament d'acord amb això que exposes, Anònia Font, els Amics de les Arts, Manel, son burdes imitacions sense cap creativitat. De fet tampoc em preocupa que imitin, la originalitat tampoc és un valor intrinsicament positiu, el mal és que es tracta de unes males còpies per a passar l'estona submits en un oci adotzenat.
ResponEliminaSalut
Francesc Cornadó
Ostres ¡¡¡estic fora d´órbita ¡¡¡ l´escoltaré, paraula ¡¡
ResponElimina